dijous, 6 de gener de 2011

SANTA ÀGATA DE CLARIANA DE CARDENER.

Ens havíem aturat en el nostre camí de tornada, del Solsonès a les terres baixes, dalt del turó que presideix l’església preromànica de Santa Àgata; el lloc estratègic dominava el camí ral de Cardona a Solsona i el camí de la sal i ramader que passava pel pont de Buida-sacs, que podem admirar des d’aquesta alçada, i que posem a la llista de llocs per conèixer.




Costa d’imaginar com era l’indret i el paisatge fa més de 1.000 anys, i fins l’explicació sobre l’edifici proper - forçà malmès – en el que hi havia una tina de vi. En tot cas, des d’aquella alçada, a dia d’avui, no veiem vinyes per enlloc.







Ens expliquen que fins fa poc, es conservava l’ara de l’altar primitiu en la qual s’hi llegien els grafits de “Miró” i “Ermemir”. Aquest Miró podia ser el germà del comte Borrell II, que en la seva carta de franqueses de l’any 986 cedia el castell de Cardona i el seu terme a Ermemir (980-1007), vescomte d’Osona, ja establert a Cardona. Aquestes dades vindrien a confirmar que l’antiguitat d’aquesta esglesiola, cal situar-la a darreries del segle X.


Santa Àgata de Clariana és una església d’una nau rectangular, molt allargassada, orientada d’est a oest, capçada a llevant per un absis de planta de ferradura, tant per fora com per dins. Això dóna una originalitat a la seva arquitectura, ja que no és freqüent aquesta forma absidal, que retrobem únicament a la comarca del Conflent, a Sournià, a Fonolleda i en els absis laterals de Sant Miquel de Cuixà.


Dues finestres d’una simple esqueixada, obertes amb un sol bloc de pedra, donen llum a l’interior de l’absis. La del migdia s’ha refet, aprofitant una pedra monolítica d’una finestra primitiva que estava encastada en el mur de tramuntana.




La paret nord i la de ponent conserven la seva factura original preromànica, fetes amb pedres simplement trencades, disposades molt irregularment, menys en les arestes de la nau on hi apareixen carreus grossos i ben escairats. La poca amplada d’aquestes parets fa suposar que la coberta era de fusta i que, més tard, va ser substituïda per una volta de maó pla. El mur de migdia, on hi ha la porta actual, està disposat en filades de carreus uniformes, que es podria datar en un temps més tardar. S’ha recuperat la porta primitiva que conserva la forma de ferradura, definida com d’obertura escanyada. Aquesta porta situada a tramuntana, és un dels elements més significatius de l’edifici.


Al segle XVIII, tot l’edifici sofrí grans transformacions, adaptant-lo als nous aires de l’estil Barroc. Seguint altres criteris litúrgics, posaren un retaule davant de l’arc triomfal i convertiren l’absis en una sagristia. Tot l’arc preabsidal havia quedat molt malmès, però, un cop netejat, s’ha pogut veure com en la part esquerra s’hi dibuixava un arc de ferradura, fet amb llosetes acantonades. Aquest arc dóna a l’absis un peculiar relleu preromànic.

Aquesta església – com tantes i tantes - estava sense culte i es trobava en plena ruïna, molt abans del foc devastador de l’estiu de 1998, sortosament - en aquest cas – aquella desgracia va ‘posar en valor’, aquest patrimoni històric, que a instàncies de l’Ajuntament de Clariana de Cardener és va restaurar l’any 1.999.


La restauració ha estat molt respectuosa amb els elements arquitectònics originals, això ha permès que Santa Àgata recuperi bona part de la seva bellesa original. Malgrat l’absoluta manca d’informació, que hom constata a la C-55 sobre aquest temple, i els seus accessos; la seva recuperació és una bona aportació al patrimoni cultural, artístic i religiós del Solsonès, i de Catalunya.