CAL TONA A CERVELLÓ

No trobava cap dada de la data en que s’aixecava la casa de número 104 del carrer major de Cervelló, lògicament res tampoc del mestre d’obres, ni del promotor, alguna cosa podrà intuir el lector de la història d’aquesta casa on va nàixer  el 19 de gener de 1899, Josep Tarradellas i Joan.

La descripció tècnica en diu : Edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos, golfes i celler. A l'interior es conserva el pou i el jardí. A la façana hi ha una obertura per nivell, totes són allandades i estan emmarcades per una motllura llisa. Els costats tenen una motllura en forma de carreus. El coronament és mixtilini amb una bola de pedra a cada costat i dues volutes al centre. Hi ha una placa que diu: "Aquí va néixer, el dia 19 de gener de 1899, en Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya’ . Deu dies després va ser batejat a la parròquia de Sant Esteve de la localitat, amb els noms  de Josep –per l’avi patern, Josep Tarradellas Oller, de Cervelló–, Albert –per l’àvia  paterna, Alberta Rovira, de Sant Joan Despí– i Francesc –pel rector, Francesc de  Paula i Sampere, tal com es feia en ocasions–. El seus pares, Salvador Tarradellas i Casilda Joan, tenien vint-i-dos i vint anys, respectivament, i vivien al carrer  Major.

 A Cervelló, a la família Tarradellas se’ls coneixia com els de cal Tona; el  nom de la localitat osonenca d’on, a finals del segle XVIII, els seus avantpassats  havien emigrat al què avui és el Baix Llobregat per anar a treballar en la construcció del pont de Molins de Rei. En el moment de néixer el seu fill, Salvador  Tarradellas, que era de Sant Joan Despí, compaginava la feina als forns de vidre  amb el treball a les vinyes familiars. Casilda Joan i Julià era de Cervelló com els  seus pares, Jaume i Antònia. El matrimoni, dos anys després del primogènit, va  tenir una filla, Antònia Tarradellas i Joan.

Josep Tarradellas recordava que en la seva infància «ajudava a la família en  les feines del camp quan no havia d’anar a escola». També assegurava que un  dels records més vius d’aquella època era el primer viatge que havia fet amb set  anys a Barcelona. Una ciutat que «em va fascinar i atemorir al mateix temps, [i  on] des d’aleshores vaig desitjar de tornar-hi».

De fet, els pares de Tarradellas  tenien un objectiu clar; cercar un avenir millor a Barcelona. Per aquesta raó, cap  a l’any 1909, Salvador Tarradellas s’hi va traslladar per associar-se amb el seu  germà gran, Jaume Tarradellas, que feia un temps hi era instal·lat i que, aquell any, va obrir el bar La Lune al xamfrà de Rambla de Catalunya amb plaça de Catalunya. En morir Josep Tarradellas Oller, el patrimoni familiar va passar a Jaume  Tarradellas i aquest va usar-ne una part per obrir un seguit de bars, participats en  menor proporció pel seu germà petit. Durant aquests anys, Salvador treballava  de dilluns a divendres a Barcelona i tornava a Cervelló els caps de setmana. Després de cinc anys, en la primera meitat de l’any 1914, va independitzar-se del seu  germà gran i va obrir el bar La Floresta a la Gran Via de les Corts Catalanes, 524,  a la cruïlla amb el carrer Urgell. El seu progrés va permetre el trasllat de la seva  esposa i els seus dos fills a Barcelona, instal·lant-se en un pis a tocar del bar, al  carrer Diputació, 120, principal. Josep Tarradellas tenia quinze anys.

http://www.edicionsdau.com/files/2499611

Sou pregats d’ampliar i/o modificar les dades relatives a la casa a l’email coneixercatalunya@gmail.