dijous, 2 d’abril de 2009

CAMI DE SANTS











Ens trobàvem davant la fonda de St. Quirze de Safaja a les 8,45 del mati del dissabte 28 de març de 2.009 :
El Francesc Ayats, autor del blog http://senderismedestarpercasa.blogspot.com/ ,la Irene Tironi Laporte, veïna de Sant Bartomeu de Grau i la nostra sherpa per l’altiplà del Lluçanès ; la Paqui Cabezas Carrasco, el Tomàs Irigaray i López, en Feliu Añaños i Masllovet, l’Antonio Mora Vergés,el Santiago Moya i l’Antoni Uriz.

El Servei meteorològic de Barcelona havia predit pluges dissabte a la tarda, coneguda l’escassa fiabilitat que mereix aquest “servei nacional”, anàvem tots ben preparats: capellines, anoracs amb caputxa,....una vegada més la nostra previsió ens salvaria d’una mullada excepcional.

Deixàvem un vehicle a St. Quirze, i fèiem el recorregut fins a Sant Martí de Centelles amb els altres dos; a les 9,30 estava previst que fóssim dalt del Castell, a les 10,30 a l’ermita de la Mare de Deu del Roser de Barnils, a les 11,30 a la masia del Bosc on esmorzaríem, .... ràpidament varem acumular un retard de 30 minuts que no recuperaríem en tot el mati ; havia de rendir-me a la fascinació que el Castell de Sant Martí exerceix sobre tothom !

Esmorzàvem sota una fina pluja davant l’ermita de la Mare de Deu del Roser de Barnils, sembla que des de la nostra darrera visita l’edifici ha estat objecte de reformes.

Quan passem per la masia del Bosc la pluja s’intensifica i ens aixopluguem una estona sota un porxo de la casa, davant de l’era i la petita ermita dedicada a la Mare de Déu de la Concepció; retornem a la pista i seguim pel costat de la riera superant en paraules del Feliu Añaños i Masllovet, una “ gimcana” d’arbres caiguts en el darrer hivern, i que possiblement romandran en la mateixa situació fins a la consumpció i/o l’inevitable incendi si l’estiu es presenta calorós.

El Moli Nou està en un estat d’absolut abandó que sembla créixer sota un dia gris i plujós. El Francesc se’n dol mentre recull imatges del saltant d’aigua que li cal fer al Tenes en el seu camí vers St. Quirze de Safaja; el cabal ens obliga a improvisar una passera per superar el llit del riu.

Ens aturarem un moment davant la poua del Moli Nou; hi ha traces que indiquen que algú està aprofitant les seves pedres, o això ens sembla.

Entrem a St. Quirze de Safaja pel Parc de l’Aigua, i mentre els companys es refan un xic de la caminada i la mullena a la fonda, el Francesc la Irene i jo, tornem per carretera fins a St. Martí per recollir els vehicles. La Irene marxarà des d’allà cap al seu Lluçanès, el Francesc retornarà al seu Vallès Oriental, i jo desprès de recollir els companys a la fonda de St. Quirze aniré al Vallès Occidental.

Anem un xic tard, malgrat això estic content d’haver pogut fer finalment aquest camí de Sants , que teníem pendent des del dissabte 4 d’octubre de 2.008.

© Antonio Mora Vergés