diumenge, 5 d’abril de 2009

SANT ESTEVE DE MÚNTER











Tornàvem del Moianès, de la nostra visita a la Creu del Puig Castellar, el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés ; el campanar de Sant Esteve de Múnter va cridar la nostra atenció, i ràpidament deixàvem la carretera principal per arribar-nos fins al petit nucli de Múnter. Ens cridava l’atenció l’edifici del nou cementiri extremadament modern, no únicament per l’església quasi adjunta, sinó fins i tot per l’entorn agrícola que l’acull. Certament hi ha colors perquè no a tots ens agrada el mateix, però la “creativitat” te un límit objectiu. Alguns ho defineixen com “mal gust”.

Algunes dades del lloc :

Poble disseminat del municipi de Muntanyola (Osona), situat al sector de la plana de Vic entre Malla, Tona i Muntanyola. L'església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (s XII), és esmentada ja el 929. Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l'antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al s XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698). El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola.

El municipi històric de Muntanyola és format per entitats amb una història i una evolució ben diferents fins a la definitiva creació dels municipis moderns, que es remunta al 1840, Munter, pronunciat a la comarca “Munta”, apareix el 929 amb el nom de Villa de Montari, i en altres documents Montabri. S’estén per la Plana , entre Tona i Malla, i arriba fins a dalt de la serra, a l’indret de les granges de Cal Ros de Munter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve ,i en un petit pujol que hi ha a prop, s’alçà un castell, que esdevingué el centre jurisdiccional del terme.

El castell i la jurisdicció de Munter, a mitjan segle XIII, eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic; després passaren als Montcada, i, a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes, i als seus descendents, nomenats comtes de Munter el 1698.

Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. No queda cap indici de d’esplendorós passat del castell, on residí la família que originà el gran llinatge dels Montcada i que entre el 1023 i el 1039 es possessionà dels castells de Vacarisses i de Montcada. Guillem de Muntanyola, magnat dels comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Ermessenda, fou qui adoptà el cognom de Montcada i els seus descendents esdevingueren la gran família dels senescals de Catalunya.

La possessió del castell de Muntanyola es va fraccionar entre els descendents del primer Montcada. I això va facilitar que per deixes i compta el castell passés al monestir de l’Estany entre 1137 i 1198. A partir d’aquesta darrera data Muntanyola passà íntegrament a l’orbita de l’Estany, i no en sortí mai més. Extingit el monestir, el 1592, passà a les cinc dignitats reials hereves del seu patrimoni.

Osona i la seva comarca, demanen i necessiten amb urgència, la divulgació sistemàtica del seu ric patrimoni històric i monumental, que constitueix sense cap mena de dubte, el seu actiu més valuós.

En la mesura de les nostres minses possibilitats, des del coneixercatalunya.blogspot.com ens posem a la feina, totes les aportacions seran benvingudes.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: