diumenge, 5 d’abril de 2009

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA DOMA. FOSSAR DE LA GARRIGA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA



La C17 és alhora que una via de comunicació de la màxima importància per Catalunya, un excel·lent mirador de la seva història. Avui les limitacions de velocitat, els radars i l’afany recaptatori de la Policia de la Generalitats de Barcelona, compliquen un xic aquesta visió. El Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, començàvem des de Sant Esteve de la Doma, en terme de la Garriga, Vallès oriental, la recuperació / reivindicació d’alguns edificis històrics, que malgrat la seva cabdal importància son desconeguts per aquells que circulen per aquesta arteria vial.

La primera referència documental de Sant Esteve de la Doma és el testament del 966 del comte Miró I de Barcelona, fill del comte Sunyer I.

L'edifici romànic original estava format per una única nau que actualment és la central, amb una nau gòtica a cada costat datades en 1559 i 1561 segons apareix a la inscripció de la porta de la sagristia: "Any 1560- Sagismon Blancafort-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers". Al segle XVIII és van afegir unes sales en un pis superior. En la restauració feta entre 1957-1959 impulsada per Josep Maurí i Serra es van eliminar les construccions afegides, es restaurà el comunidor i s'alliberà el campanar.

L'església era servida per tres domers, d'on deriva el seu nom. S’anomenaven així els sacerdots beneficiats que s'alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l'administració dels sagraments.

Va ser seu de la parròquia fins el 1737, data en què és consagrà la nova església barroca construïda a l'altre costat del riu Congost en l'àrea de creixement de la població a tocar del camí ral (actual carrer dels Banys). Aquesta doble parròquia generà alguns problemes i el 1860 el bisbe Palau declarà la Doma ajudantia de l'actual parròquia.

A la segona meitat del segle XIX entrà en vigor la nova llei de cementiris i el que hi havia a la nova església parroquial del nucli urbà es traslladà davant de la Doma, esdevenint el cementiri municipal.

L'església és un edifici de planta rectangular de tres naus sense absis. La nau central, coberta amb volta apuntada, és la part romànica de l'edifici. La nau lateral dreta data del segle XVI, consta de tres trams coberts amb volta de creueria i clau al centre. Les nervadures de la volta descansen en un costat sobre mènsules esculpides amb caps d'àngels i en l'altre sobre columnes poligonals. La decoració de les claus de volta és diferent i contenen: un escut de Catalunya, una imatge de santa Caterina i la tercera, Sant Antoni Abat. Al costat esquerra de la nau central hi ha una capella de la primera meitat del segle XVI coberta amb volta de creueria recolzada sobre mènsules amb representació del tetramorfs. La clau de volta té una imatge de sant Jaume. La sagristia també té una volta nervada i una clau amb la inscripció IHS. Damunt la sagristia hi havia hagut l'antiga mongia. A ponent de la nau es troba el cor recolzat sobre un arc rebaixat que acaba en permòdols.

La portalada d'accés és un obra gòtica de Bertran Felip acabada el 1563. És d'arc apuntat amb caps d'angelets i monstres a les impostes. A l'extradós hi figuren motius florals i flames. El campanar, del segle XVI, està situat a llevant i és de planta quadrada amb coberta piramidal de teula. Te dues obertures amb arc de mig punt resultat de l'aprofitament de l'espadanya romànica. A l'extrem sud-oest hi ha un comunidor també del segle XVI de planta quadrada i coberta sobre pilastres.


fotografia de l'Antoni Calvo Uribe
Retaules i altres elements

A la nau central hi ha l'interessant retaule gòtic de Sant Esteve Protomàrtir, dedicat al patró de la població. Data del període comprès entre el 1492 i el 1500 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós.[1] També conserva l'anomenat retaule del Roser dedicat a la Verge del Roser, d'estil plateresc, un banc del segle XVII per a seure el batlle i els jurats, una pica beneitera d'alabastre del segle XV i una pila baptismal del segle XVI.


fotografia de l'Antoni Calvo Uribe

El cementiri municipal es troba dins del recinte de la Doma. L'accés -independent del de l'església- és una portalada obra d'en Joaquim Raspall del 1905 amb un arc carpanell amb totxo a plec de llibre amb una petita cornisa rematada per una creu.

Com succeí en altres localitats, els personatges que havien format part d'elit social a començaments del segle XX, varen fer construir panteons amb una arquitectura entre modernista i neo-gòtica. A la Doma destaquen :

Panteó de Maria Esturgó, obra de Joaquim Raspall. 1904

Única obra funerària de Joaquim Raspall amb una destacable obra de forja a la porta i als canelobres laterals.

Panteó de la família Fargas, obra d'Emili Sala Cortés.

Obra d'Emili Sala Cortés, autor de l'edifici preexistent reformat per Gaudí per fer la Casa Batlló. Aquest panteó, d'estil neo-gòtic amb rosasses, traceries, gablets i gàrgoles, és molt visible quan s'observa el conjunt monumental, reforçant el seu aire medieval.

Ens expliquen – en clau d’humor - que la situació de Sant Esteve de la Doma, a l’altre costat de C17, explica en bona mesura l’alta taxa de supervivència dels veïns de la Garriga.

Esperem la col·laboració de tothom en aquesta tasca de “ fer visibles “ , de “posar en valor” els importants vestigis arquitectònics de la història de Catalunya, que han quedat arrenglerats amb la C-17

Cap comentari: