diumenge, 12 d’abril de 2009

Capella de Santa Maria (segles X - XII) i Necròpolis del Pla dels Albats. Olèrdola



Aprofitàvem aquests dies rúfols de la Setmana Santa de l’any del Senyor de 2.009, per ampliar el nostre coneixement del país. Viatjàvem : La Paqui Cabeza i Carrasco, el Tomàs Irigaray i López, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, la nostra destinació en aquesta ocasió era la comarca del Penedès, i concretament la muntanya d’Olèrdola.

Faríem primer la visita de Santa Maria foris murum i la Necròpolis del Pla dels Albats :

Capella de Santa Maria

Citada als textos medievals com Santa Maria foris murum, avui el temple es troba en runes. La seva construcció fou probablement coetània a l'església preromànica de Sant Miquel (primera meitat del s. X). Tot i la manca d’intervencions arqueològiques que ho confirmin, les restes del primer temple es trobarien a pocs metres de l’edifici romànic. Aquest, parcialment dempeus, tenia una sola nau. L’edifici entrà en ruïna en abandonar-se progressivament la muntanya arribada la pau i la restauració del s XII, la vella ciutat anà perdent població a favor de la nova Vilafranca i restà com a simple fortalesa a partir dels ss XIV i XV..

Necròpolis del Pla dels Albats

Entorn la capella es troba la necròpolis. Actualment es coneixen prop d'un centenar de tombes antropomorfes . Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d’elles manifestament acolliren neonats i/o infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l'indret.


Quan a l’elevat nombre de tombes antropomorfes de petita mida, he sentit i fins llegit, tota mena d’explicacions, algunes realment al·lucinants. Dissortadament l’alta mortaldat que anava associada als parts, en el període històric en que foren excavades, és un fet constatat arreu.

Trobarem també tombes antropomorfes o olerdolanes del mateix tipus , - tot i que en menor nombre - al costat de l’església de Sant Miquel a l’interior del recinte, al que accedirem previ pagament dels drets de porta a l’actual senyor feudal, la Diputació de Barcelona. No puc imaginar-me un Parc de Collserola de peatge, és ben bé que això de la democràcia va per barris, oi ?

El Penedès conserva – tot i que sense haver elaborat encara un catàleg sistemàtic – un important patrimoni històric i monumental, la seva proximitat a Barcelona , avui per avui , en un context de crisi econòmica, dona ales a la seva elaboració; això permetria sens dubte , fer-lo visible per la major part dels veïns del Barcelonès, i conseqüentment atreure visites turístiques, que farien créixer l’activitat econòmica.

Dit queda, per a qui correspongui.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: