dimecres, 15 d’abril de 2009

SANT MIQUEL DEL MONESTIR , O DE LILLET

Quan a l’origen d’aquest topònim trobem la següent informació :



El primer cop que apareix esmentat el topònim de "Lillet", ('Camp de Lliris') és l'any 833, en el document de consagració de l'església del castell, Santa Maria de Lillet, pel bisbe d'Urgell Sisebut II. En alguns documents del segle IX, s'anomena: "Lileto", "Lilietum", i "Vallis Lilitensis", com a lloc antic i vall frondosa, on convivien persones que ja feien transaccions i negocis comercials. D'aquest fet, i en l'esmentada centúria, en tenim alguns "escrits públics" referents a aquesta comunitat fundada pels Sards. Amb data tan llunyana com el 17 d'abril de 819, hi ha un pergamí, usat com escriptura de venda, redactat per Isarno Baroni, la seva muller i descendents a favor de Miró D'Angoni, Wilielmo Mironi i Berbenga, d'una heretat que tenia a Montclús (In Comitatu Cerritane in parrha, Sancte Marie de Lileto in loco vocato Montecluso). Alguns historiadors diuen que el nom de "Lilit" va derivar a "Lilietum" i "Vallis Lilitensis" i que prové de L'arrel "Lil" o "Lail" que significa nit. Podria esser que els habitants d'aquest lloc l'anomenessin "Vall de Lillet", fent referència a la frondositat de vegetació, on era tal l'espessor de la boscúria que quasi ni hi entrava la claror de sol, i semblava de nit, i on també hi tenien hostatge grans estols de d'ocells nocturns. Hi ha qui opina que "Lillet" és grafia aglutinada de l'illet (= l'illot), fixant-se que la població està bastida damunt una mena d'illot dins el Llobregat,però no es una opinió fàcilment acceptable.



Quan a la romànica rodona de Sant Miquel trobem la següent informació :

Església romànica (abans dita Sant Miquel de Lillet), de planta rodona, situada a poca distància vers el S de l'antiga canònica de Santa Maria de Lillet, al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà). Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet. Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l'Art Vell. l'any 1980, la Diputació de Barcelona va executar unes obres en les què es refè l'enllosat de la teulada.


Fotografies de Josep Salvany i Blanch 1.918


Es troba a uns 150 m del Monestir de Santa Maria de Lillet.

Segons sembla per una inscripció que hi ha sobre l'altar, l'església fou consagrada el 9 de maig de l'any 1000, també ho testifica un document signat per Antoni Barnola, el 22 de febrer de 1791.



És un interessant edifici de planta circular amb un absis semicircular. És un dels 10 exemplars :

Sant Sepulcre d’Olèrdola [ Comarca del Penedès ]
Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès
Sant Pere el Gros de Cervera [ La Segarra]
Santa Cecília de Torreblanca [ Comarca de la Noguera ]
Sant Esteve de Sallent
Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ]
Sant Vicenç de Lluçà
Santa Magdalena de les Planes, de Besora, municipi de Navès [ Solsonès]
Sant Sebastià del Sull, a Saldes
Sant Miquel de Lillet, de la Pobla de Lillet

que existeixen - encara - a Catalunya, i un dels més petits de mides (6'5 m de diàmetre exterior i 4'7 m d'interior). Està molt ben conservat. La primera notícia escrita és de l'any 1166.




A l'interior té dos petits nínxols. L'exterior és molt bonic i també ho és la volta interior. L'edifici no té cap finestra. El mur de la rotonda és coronat amb uns fins carreus petits que alternen amb espais buits; al voltant té un fris de pedres verticals. La portalada està coronada amb un arc adovellat de mig punt.

© Antonio Mora Vergés


Cap comentari: