dimarts, 14 d’abril de 2009

QUAN N’HI HA PEL CAMP; N’HI HA PEL SANT.

En aquestes dates de Setmana Santa, s’acostumava recollir herbes del camp, particularment el Divendres Sant, amb la creença que això multiplicava els feus efectes benèfics.





Les més corrents i conegudes, son la farigola i el romaní, que sovint comparteixen el mateix espai. N’hi però moltes més entre les destacaré únicament el fonoll silvestre, quines branques tendres fan unes amanides sensacionals.

Farigola: Thymus vulgaris / Castellà : Tomillo / Família : Labiades




La farigola és un petit arbust aromàtic perennifoli que no passa del 40 cm d'alçada . Presenta fulles sense pecíol molt petites de 4 a 9 mm amb les vores del limbe enrotllades cap el revers. Les fulles es disposen de forma oposada al llarg de la tija.

Floració: Floreix a la primavera. Les flors són lleugerament blaves i es disposen formant ramells. El fruit és sec , rodo i molt petit

Usos : Conté nombroses substàcies actives, com el timol . És una planta amb forces aplicacions medicinals i amb notables propietats antisèptiques. S'utilitza a la cuina com un condiment i per fabricar perfums i sabons.

Romaní : Rosmarinus officinalis / Castellà : Romero, Hierba de los trovadores /Família: Labiades




Arbust perennifoli, molt aromàtic que por assolir fins a 1,5m . Fulles linears verdes a l'anvers i blanques al revers, amb els marges enrotllats cap a la cara inferior.

Floreix : Tot l'any. Presenta flors de color blau clar i petites amb la corol.la bilabiada.

Usos : És una planta utilitzada en medicina natural, té propietats estimulants, antiespasmòdiques diürètiques i altres . La seva essència s'utilitza a la indústria del perfum .

Curiositat: Segons la tradició el romaní presenta la virtut de potenciar la memòria . Per aquesta raó antigament, els alumnes de la prestigiosa universitat de la Sorbona prenien infusions d'aquesta planta a l'època d'exàmens.

Fonoll / Nom científic: Foeniculum vulgare / Castellà : hinojo / Família: Umbel·líferes.






Característiques: El fonoll és una de les umbel·líferes més corrents dels camps de conreus abandonats i les vores de camins, es coneix per les seves fulles dividides en lacínies, les inflorescències de color groc-verdós i, sobre tot, pel seu fort aroma a anís. Floreix durant l'estiu.
Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Hàbitat : Camps, camins i prats secs.

Usos i propietats: Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Bo per les digestions. És diürètic, afavoreix les secrecions, expectorant (expulsió mucoses dels pulmons o els bronquis), antiespasmòdic (relaxa els músculs i l’estómac), activa les digestions (especialment indicat en el cas de menjars pesants). S’ingereix en cru, en infusió (de la planta fresca o seca) o bé coent la llavor durant 2-30 minuts (segons si es tracta de les parts dures o toves). És molt utilitzat en les cultures orientals, igual que el comí.

Segur que hi ha algun amic lector que sap o coneix altres plantes silvestres i els seus usos, o el seu pare, avi , besavi,... sou pregats d’ampliar el coneixement general, amb les vostres aportacions , la tramesa a mora.a@guimera.info


© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: