Divendres Sant, anàvem : el Tomàs Irigaray i Lopez, la Paqui Cabeza Carrasco, la Maria Jesús Lorente Ruiz , i l’Antonio Mora Vergés, la nostra destinació en aquesta ocasió era Moja, al Penedès.
El romànic d’aquesta comarca de l’anomenada Catalunya Nova – molt abundant – té, si el comparem amb els edificis de la Catalunya Vella, una “qualitat” que s’explica per la major tècnica dels mestres d’obres, aconseguida pel mestratge exercit per un més llarg període- en aquestes terres - pels sarrains. En trobem per arreu mostres evidents : . Gelida, Masquefa, Mediona,.....
Ens facilitaven l’accés al actual temple de Sant Jaume, i també a la Capella de Sant Cugat, dita ara de Sant esteve, que fa funcions de “santíssim” , i que en paraules de la senyora que ens atén, es celebren aquí els molts dels actes religiosos , atès “l’habitual” nombre de participants .
El Tomàs farà un excepcional recull d’imatges.
Quan al indret, recollim alguna informació d’interès :
Moja ; Poble i nucli principal del municipi d'Olèrdola (Alt Penedès), prop del límit amb els de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos. Vora l'església parroquial de Sant Jaume (Sant Cugat i Sant Jordi flanquegen al patró en els frescos pintats darrera de l’altar) hi ha l’antiga torre de Moja, de planta circular a l’entorn de la qual va néixer el poble.
L'alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d'aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja. Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja.
Sant Jaume és el patró de la població de Moja. Històricament trobem ja l'any 981 referències a l'existència d'una església o capella a Moja. L'any 1010 l'alou de Moja va ser donat per Adalbert al monestir de Sant Cugat del Vallès, motiu pel qual l'església antiga es coneix amb el nom de capella de Sant Cugat de Moja.
Actualment, però, se la coneix amb el nom de capella de Sant Esteve. L'actual capella de Sant Jaume va ser construïda abans de l'any 1876.
Capella de Sant Cugat, dita ara de Sant Esteve; Antiga església romànica dels s. XI-XII que actualment es troba afegida a l’església parroquial de Sant Jaume de Moja. L’edifici és d’una nau i absis semicircular, adornat a l’exterior amb arcuacions cegues, bandes llombardes i tres finestres.
Al bell mig del poble hi ha la Torre de Moja, antiga torre de defensa circular.
La pluja meravellada com nosaltres mateixos, davant d’aquesta població, els seus monuments, i l’extrema cordialitat dels seus veïns, davalla en intensitat i ens permet recollir imatges de l’exterior.
El Penedès és sense cap dubte un paradís proper al que dissortadament perjudica la seva proximitat a Barcelona, aquesta circumstància l’acaba fent invisible per la major part dels veïns del Barcelonès; el fet de compartir aquesta dissort amb els dos Vallès, no aporta cap consol, oi amics del Penedès ?.
© Antonio Mora Vergés
El romànic d’aquesta comarca de l’anomenada Catalunya Nova – molt abundant – té, si el comparem amb els edificis de la Catalunya Vella, una “qualitat” que s’explica per la major tècnica dels mestres d’obres, aconseguida pel mestratge exercit per un més llarg període- en aquestes terres - pels sarrains. En trobem per arreu mostres evidents : . Gelida, Masquefa, Mediona,.....
Ens facilitaven l’accés al actual temple de Sant Jaume, i també a la Capella de Sant Cugat, dita ara de Sant esteve, que fa funcions de “santíssim” , i que en paraules de la senyora que ens atén, es celebren aquí els molts dels actes religiosos , atès “l’habitual” nombre de participants .
El Tomàs farà un excepcional recull d’imatges.
Quan al indret, recollim alguna informació d’interès :
Moja ; Poble i nucli principal del municipi d'Olèrdola (Alt Penedès), prop del límit amb els de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos. Vora l'església parroquial de Sant Jaume (Sant Cugat i Sant Jordi flanquegen al patró en els frescos pintats darrera de l’altar) hi ha l’antiga torre de Moja, de planta circular a l’entorn de la qual va néixer el poble.
L'alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d'aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja. Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja.
Sant Jaume és el patró de la població de Moja. Històricament trobem ja l'any 981 referències a l'existència d'una església o capella a Moja. L'any 1010 l'alou de Moja va ser donat per Adalbert al monestir de Sant Cugat del Vallès, motiu pel qual l'església antiga es coneix amb el nom de capella de Sant Cugat de Moja.
Actualment, però, se la coneix amb el nom de capella de Sant Esteve. L'actual capella de Sant Jaume va ser construïda abans de l'any 1876.
Capella de Sant Cugat, dita ara de Sant Esteve; Antiga església romànica dels s. XI-XII que actualment es troba afegida a l’església parroquial de Sant Jaume de Moja. L’edifici és d’una nau i absis semicircular, adornat a l’exterior amb arcuacions cegues, bandes llombardes i tres finestres.
Al bell mig del poble hi ha la Torre de Moja, antiga torre de defensa circular.
La pluja meravellada com nosaltres mateixos, davant d’aquesta població, els seus monuments, i l’extrema cordialitat dels seus veïns, davalla en intensitat i ens permet recollir imatges de l’exterior.
El Penedès és sense cap dubte un paradís proper al que dissortadament perjudica la seva proximitat a Barcelona, aquesta circumstància l’acaba fent invisible per la major part dels veïns del Barcelonès; el fet de compartir aquesta dissort amb els dos Vallès, no aporta cap consol, oi amics del Penedès ?.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada