dilluns, 13 d’abril de 2009

Olèrdola, Senyoria feudal de la Diputació de Barcelona






















Pagàvem 2,30 € cadascú, la Paqui Cabeza i Carrasco, el Tomàs Irigaray i Lopez, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, sembla que hi ha una llarga llista de reduccions de preu, a les que no podem accedir, ja que s‘exclouen de forma expressa els catalans, i els enamorats d’aquesta terra nostra. No ens sap greu pagar, el que em revolta és fer-ho aquí al Penedès, quan Collserola – que per espai i instal•lacions publiques no admet comparació – és gratuït. Entenc que la discriminació obeeix bàsicament a raons electorals, o sinó que m’ho expliquin.

Algunes dades bàsiques del lloc :

Antiga ciutat i castell del municipi d'Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d'un turó (358 m alt) del massís de Garraf, al sector S del terme.

Les troballes arqueològiques revelen que l'indret era habitat ja a l'època neolítica i a l'edat del bronze. Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país; en resta una muralla dita iberoromana (de la fi del s III aC o del principi del s II aC), refeta al segle X, i nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d'època iberoromana; la base del castell és de parament romà.

Abandonat durant la pau romana (Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i abandonada en temps de pau), tornà a prendre nova importància a la reconquesta.

És esmentada ja el 911 amb el nom d'urbs Olerdulae. El 929 el comte Sunyer I edificà un castell sobre les ruïnes de la ciutat i una església dedicada a Sant Miquel, que consagrà el bisbe Tenderic vers el 935, bastida al costat d'una d'anterior, de tipus mossàrab, construïda pels primers pobladors al s IX, de la qual resta la capçalera rectangular per fora i semicircular per dins amb un arc triomfal de ferradura. La documentació dels anys 950-978 l'anomena castrum o civitas Olerdulae.

Es convertí en centre de la marca, dita també comtat, del Penedès. L'església fou ampliada i consagrada de nou pel bisbe Vives el 991, i altra vegada al s XII. Entorn seu i fora del recinte, al pla dels Albats, hi ha nombroses tombes antropomòrfiques excavades que han donat nom popularment al tipus de tomba olerdolà.

Entre el 995 i el 1108 fou presa pels àrabs diverses vegades (el 1108 pels almoràvits) i recuperada i restaurada pels cristians.

En 1041-58 se n'apoderà i en fou senyor Mir Geribert, que s'intitulà príncep d'Olèrdola, en rebel•lió oberta contra Ramon Berenguer I. El domini tornà als comtes de Barcelona i la castlania fou dels descendents de Mir Geribert, els senyors de Sant Martí Sarroca. Els seus habitants gaudiren d'especials franqueses comtals, però arribada la pau i la restauració del s XII la vella ciutat anà perdent població a favor de la nova Vilafranca i restà com a simple fortalesa a partir dels ss XIV i XV.

La seva revaloració s'inicià amb Puig i Cadafalch (1909) i amb Gómez Moreno (1919).

La diputació provincial de Barcelona n'inicià la restauració en 1926-28. Fou declarada monument nacional el 1931. El 1963 la diputació provincial n'adquirí la propietat i emprengué obres de restauració i la creació d'un museu monogràfic, adossat a les antigues muralles, inaugurat el 1971 D'ençà del 1983 el Museu Arqueològic de Barcelona hi ha realitzat excavacions arqueològiques, documentant a la cara interna de la muralla l'existència de les següents fases :
medieval, romanorepublicana, ibèrica i de l'edat del bronze, amb llargs períodes d'abandonament entre els moments d'ocupació.

La primera fortificació data del bronze final (ss IX-VIII aC) i el poblat ibèric del s IV al II aC. Al final d'aquesta centúria els romans construïren una sòlida muralla, una torre en el punt més elevat, per tal de controlar la Via Heraclea (posteriorment Via Augusta) i una gran cisterna que degué pal•liar la manca d'aigua que caracteritza la plataforma rocosa olerdolana.

La pluja ens acompanyarà durant tot el recorregut, des del Centre d’Interpretació, fins a les restes del Castell i Talaia romana.

Josep Salvany i Blanch, l’any 1.921 deixava un testimoni gràfic del indret, que penjaré juntament amb les fotos actuals, a coneixercatalunya.blogspot.com

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Tirs ha dit...

Veig que has omès, potser pietosament, qualsevol referència a la monstruosa "restauració" (cometes obligatòries en aquest cas) que ha patit l'església. Especialment l'interior és un exemple de com NO s'han de fer aquestes coses. Hauran contractat paletes musulmans rancuniosos?