dijous, 9 d’abril de 2009

SANT FELIX O FELIU DE CANOVELLES


El Dijous Sant a la tarda aprofitava juntament amb la meva esposa Maria Jesús Lorente Ruiz per arribar-me al Vallès Oriental, a Canovelles per tal de recollir imatges de l’església parroquial romànica de Sant Felix o Feliu. La seva excepcional llargada s’explica com a resultat de successives ampliacions, respectant sempre l’estructura inicial.

Algunes dades del lloc :

L’església de Sant Feliu és documentada com a parròquia el 1072, quan Berenguer Guislabert vengué un alou situat al terme de la parròquia de Sant Feliu de Canovelles.

L’església parroquial de Sant Feliu de Canovelles és un edifici del primer art romànic, probablement edificat en la segona meitat del segle XI. D’una sola nau, molt llarga, i amb arcuacions llombardes . A banda i banda del presbiteri s’obrien senglers absidioles semicirculars que sobresortien exteriorment de la fàbrica de l’edifici; la de tramuntana desaparegué vers el 1500, quan al seu lloc fou construït un pas de comunicació amb la casa veïna de Magarola, i la de migdia, de la qual es conservava la fonamentació, i que ha estat reconstruïda. L’aparell de petits carreus és característic del segle XI. A la façana de migdia hi ha dues finestres romàniques i una porta de mig punt adovellada que podríem datar del segle següent. A la de ponent, al segle XIII, se sobreposà una bella portalada romànica, amb arquivoltes, decoració esculpida de temes geomètrics (ziga-zagues i escaquejats) i sengles columnes acanalades per banda, coronades per capitells composts amb decoració vegetal (acants) i zoomòrfica (diversos ocells), i un dels quals amb unes carotes al vèrtexs. La coberta de l’església, de canó lleugerament apuntat, data probablement dels segles XII o XIII. S’hi conserven dos quadres dedicats a sant Roc i a sant Andreu, de la fi dels segle XVI. A la rectoria hi ha dues taules procedents d’un retaule on hi ha representats sant Llorenç i sant Esteve. Així mateix, es conserven dos quadres del 1750 amb l’Assumpció de la Mare de Déu i la Puríssima. La parròquia posseïa un notable tresor d’orfebreria que desaparegué el 1936; només se’n conserva actualment una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser, d’ivori, també, aproximadament, de la mateixa època. S’ha trobat , bé que fragmentada i incompleta, una creu processional d’argent, amb decoració d’estil flamígera i classicitzant que, probablement, es podria situar cap el segle XVI.

La celebració d’un ofici , feia impossible recollir imatges de l’interior , entenc que no fora conciliable amb el respecte que sempre cal tenir davant d’una manifestació religiosa.

Sant Felix , o Feliu , l’església parroquial romànica de Canovelles, una de les més grans de Catalunya, sinó la que més, es mereix sens dubte una nova visita.

c) Antonio Mora Vergés

Cap comentari: