dissabte, 25 d’abril de 2009

CAPELLA DE SANT PERE DE TORROELLA, ARA DEL GRAU.



Ens havíem fotografiat al voltant del menhir de la Pedra Dreta. La tradició relaciona l’existència d’aquest monuments megalítics comú a molts indrets d’aquest país nostre, amb la construcció d’equipaments diversos – normalment ponts - per part del el diable i dels seus ajudants.








S’explica que per executar aquestes obres els àngels caiguts carregaven grans pedres d’arreu de Catalunya, i foren vistos en més d’un lloc mentre desenvolupaven aquesta tasca; la mestressa d’una gran masia del terme de Lluça - potser la Torroella , Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà , les Heures , el Verdaguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples o el mas de Roca d'en Bosc, ? sense conèixer exactament la raó d’aquest activitat del diable va rumiar una solució; va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall que dormia.



L'animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort i fora d'hora que va ser respost pels galls del veïnat, tot i que encara no era de dia.



Precisament quan el dimoni gros passava per aquells voltants, carregant una pedra enorme al coll, va cantar el gall d'aquesta masia.



El dimoni va pensar que era de dia i que havia perdut la partida: enrabiat, va llençar un renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra. Sembla que la mateixa acció la dugueren a terme al ensems la resta dels seus infernals col•laboradors.



La Irene Tironi Laporte, la nostra sherpa per les terres de Lluçanès ens portava a visitar la Capella de Sant Pere del Grau, antiga sufragània del monestir de Lluçà; al N de Prats de Lluçanès, prop el gran casal del Grau ; el lloc pertany encara al terme de Lluçà .És un edifici de tradició romànica molt modificat i restaurat al principi de segle XX.






Abans el lloc era anomenat Torroella, i l'església Sant Pere de Torroella. L'any 1878 l'esglesiola passà a ser capella particular del mas de Torroella.






Des de principis del segle XI i ben entrat el segle XV, la població de Prats no es concentrava al voltat de cap nucli urbà, però en el seu altiplà, s’hi formaven conjunts importants de cases de pagès, depenent majoritàriament, de les batllies de Torroella i del Soler de N’Hug. El batlle o representant del senyor, era l’encarregat de la justícia i l’ordre i també executor de les ordres del senyor sobre els seus súbdits.



La capella presenta un excel•lent estat de conservació, integrada perfectament dins la propietat magnificent del Grau.





Ens trobem sens dubte al cor del territori serè; veurem com concreten els nostres politics aquest compromís que consisteix bàsicament en treballar per un model de desenvolupament fonamentat en posar en valor el capital local, on el paisatge, els productes agroalimentaris i artesanals, la gastronomia, el patrimoni cultual i la qualitat de vida en són els elements centrals.



© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: