diumenge, 12 d’abril del 2009

SANT PERE DE VALLHONESTA


Per aquesta veritable joia romànica del terme de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, hem anat passant : el Josep Simó Deu, el Joan Escoda i Prats, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray i López, el Josep Maria Perarnau i Bover, l’Antoni Ibáñez Olivares, el Santiago Moya Romero, l’Antoni Uriz, , el Pere Boix, i l’Antonio Mora Vergés,... tots darrera la petjada mestra del Joan Moliner i Manau, sherpa llegendari de la Serra de l’obac, i darrer hostaler de Sant Jaume de Vallhonesta.

Quan al lloc alguna dada d’interès :

Vallhonesta, agregat del municipi de Sant Vicenç de Castellet, fou en altre temps territori independent i senyoria (segles XIV-XIX) de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell. Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII. Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç. L'estreta vall és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l'esquerra del Llobregat. Vallhonesta constitueix la franja oriental del municipi. A la part solella, que s'escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s'han convertit en torres d'estiueig o segona residència de forasters.

Quan a l’església parroquial de Sant Pere :





L'església de Sant Pere de Vallhonesta , construïda el segle XI. És especialment singular el seu campanar d'espadanya del segle XIII,amb dos pisos i amb quatre finestrals, sense campanes. Té diferents etapes constructives. La part més antiga és l’absis i l’inici de la nau, que corresponen al segle XI. La resta de la nau es va reedificar el segle XII, potser per substituir una nau preromànica. A principis del segle XIII es va refer el mur de ponent, on s’alça el campanar. A l'interior s'hi conserva un sarcòfag romànic.

El Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet celebra el primer dia de maig un aplec a l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta en què és típic repartir un panet beneït. Aquesta tradició com s’explica més avall es duia a terme inicialment a la capella del Hostal de Sant Jaume.

Quan a la capella romànica de Sant Jaume :





Es tracta d'un temple d'origen romànic dedicat a sant Jaume que va ser renovat el 1449 per l'hereu Miraula, propietari del mas. Hi ha constància que ja al segle XVII s'hi celebrava la Festa del Panellet el primer de maig. En una visita pastoral el 12 de setembre de 1692 el bisbe de Vic, Antoni Pasqual, adreçant-se a Bernat Marcet, va ordenar que els oficis de difunts que els amos de cal Marcet tenien costum de celebrar-hi el Dimarts Sant es fessin a partir d'aleshores a l'església de Sant Pere de Vallhonesta. La raó era que la capella no disposava dels ornaments adequats per a la celebració. Alhora va demanar que l'almoina de pa cuit que s'hi donava als pobres es traspassés també a l'església de Sant Pere.

La tradició es va mantenir viva fins al 1932 i, després d'un parèntesi, es va recuperar l'any 1955. L'any abans s'hi havia recuperat el culte amb una missa oficiada per mossèn Josep Rovira, i a l'any següent es va restablir la tradició de repartir el panellet.

Li devem gratitud eterna al Joan Moliner i Manau.

© Antonio Mora Vergés