divendres, 25 de setembre de 2009

..El monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia. Tarragona

Anàvem :





la Rosa, la Vicky, la Maria Jesús, el Pedro, amb un grup d’amics de Castellar del Vallès i Terrassa, i la visita d’aquest cenobi es plantejava com l’alternativa d’un dia particularment desavinent, en el que van fallar tots els serveis bàsics a la Catalunya interior.

Del lloc trobem amplia informació :

La primera construcció monacal que es troba és el portal d'accés al primer recinte, sense cap interès especial, que s'obre a la plaça on hi ha l'església de Santa Llúcia. L'edifici actual de la capella es bastí el 1741 damunt del primitiu temple romànic. És una senzilla construcció d'una sola nau amb la façana esgrafiada. A tocar seu s'obre l'entrada al segon recinte monacal, el Portal Reial o de l'Assumpta, de la fi del segle XVIII amb diversos elements barrocs i no exempt de grandiositat.


El portal dóna a la gran plaça allargassada de Sant Bernat, dita així per la monumental font, feta de pedra al segle XVIII, dedicada a sant Bernat Calbó.




Al tombant de la plaça es troben, la majoria amb esgrafiats, els antics edificis que donaven sopluig a les dignitats del monestir i als monjos jubilats, convertits avui en habitatges particulars. El més notable és el palau de l'Abat,




amb un petit claustre de datació incerta i possiblement la resta més notable de l'antic Hospital de Sant Pere dels Pobres. L'edifici conté una escala monumental i belles galeries orientades a migdia. Ara inclou diversos serveis comunals de l'ajuntament. Al fons de la plaça hi ha la part monumental del monestir, emmerletada des de Pere III.



L'església, la porta principal de la qual dóna a la plaça de Sant Bernat, és un dels grans edificis monàstics conservats. La seva construcció s'inicià al segle XII. De l'època romànica és la portalada de punt rodó, coronada per un immens finestral gòtic. L'interior té planta de creu llatina, amb tres naus romàniques, i cinc capelles absidals. Cal destacar la rosassa i algun dels finestrals romànics que conserven els vitralls originals, datables al segle XIII. L'altar major, de bona factura barroca, és obra de Josep Tremulles. Al mateix estil pertany també el cancell força ben tallat. Dins l'església s'aixequen, i en són l'ornament més notable, els mausoleus de Pere el Gran i de Jaume II i Blanca d'Anjou, dues de les millors peces sepulcrals del gòtic català. El vas de Pere II és de pòrfir i segons la tradició va ser portat des de Sicília, encara que alguns autors sospiten que prové d'algun enterrament romà. Menys interès històric i artístic tenen els altres enterraments continguts a l'església com el dels Montcada, el de la família Cervelló i el de l'abat Ferrera, aquest darrer de la segona meitat del segle XIV, amb la figura jacent de l'abat a la làpida. Al creuer, a terra, es troba el polèmic enterrament atribuït a Roger de Lloria.

A la plaça de Sant Bernat s'obre també la porta d'accés exterior al claustre gòtic,que en substituí un de més primitiu, romànic, del qual solament resta el templet hexagonal; fou fet construir, com la porta que hi mena, per Jaume II el 1313. Al claustre, hi dóna el dormitori, al qual condueix una curta escala; es tracta d'una espaiosa nau coberta amb arcs diafragmàtics de dos vessants que assoleix 46 x 11 m. Del dormitori surt l'escala d'accés a l'antic arxiu que porta també a la torre de les Hores, la teulada i el cimbori. Del dormitori es passa a un petit museu i a la biblioteca de l'Arxiu Bibliogràfic, la darrera amb un teginat tardà. Avui el dormitori s'utilitza com a sala d'audició de concerts.

Al claustre s'obre també la sala capitular, gairebé quadrada, amb la volta sostinguda per quatre columnes cilíndriques a cada costat, formant un bell conjunt romànic. Al terra de la sala capitular hi ha les sepultures, amb làpides esculpides, de diversos abats del segle XVI. Al costat del capítol hi ha la capella de l'Assumpta, amb restes del retaule i la llosa esculpida de la sepultura de la fundadora a terra. Al voltant del claustre es troben les urnes sepulcrals de nombrosos membres de la noblesa catalana.

Del claustre anterior es passa pel parlador al claustre posterior, de forma rectangular i d'arcs molt sobris i apuntats. El claustre fou muntat al segle XVII al seu emplaçament actual i es dubta si provenia del mateix monestir o del de Bonrepòs, a Montsant. Al seu costat hi ha la gran nau del menjador que es bastí aprofitant una sala del segle XIII del palau reial. Del menjador es passa al palau reial, construït per ordre de Pere el Gran el 1280; el 1520 passà a ser el palau de l'Abat. El palau reial té fragments d'una gran bellesa, especialment el conjunt de l'escala, la galeria i el pati. El 1982 i el 1983 hi féu tasques de restauració la Generalitat. A l'ala de llevant del claustre posterior es conserven restes de les edificacions més antigues del monestir, entre les quals es destaca la capella romànica de la Trinitat, que fou la primera església monacal i es troba actualment restituïda al culte. És un església d'una nau i volta de canó que ha estat molt restaurada.

El fort vent , que farà danys d’importància, aconsella fer una visita curta.

El gran monestir cistercenc, ara gairebé totalment restaurat és un dels millors d'Europa.

Vora Santes Creus, a tocar del Gaià, hi ha una notable i atractiva albereda.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: