divendres, 11 de setembre de 2009

Pont de l’Arcada, avencs, .. un mati de natura.

Recollia a l’Antoni Ibáñez i Olivares a les 7,30 a la Plaça Granados, i passàvem pel domicili del nostre sherpa d’avui, el Joan Navazo Montero. La nostra sortida en aquesta ocasió ens portarà fins a les alçades – discretes – de l’Ordal, des d’on ens endinsarem en el terme d’Olesa de Bonesvalls: procedeix el topònim de la unió de Bones Valls, documentat des de finals del XIII, el 1297 i el 1315, “Hospitalis de Bonis Vallibus”; el 1323, “Ecclesia Bonisvallibus”; 1325 “Sancti Johannis de Bonisvallibus”. Es refereix al lloc on es troba el nucli habitat, amb un topònim autòcton d’arrel llatina que significa vall arrecerada i saludable, que defineix el lloc situat entre muntanyes que l’envolten, fet que provoca un microclima adient per la salut.

Deixàvem el vehicle prop de l’avenc dels Esquirols,


una de les moltes joies d’aquest món erosiu que són els avencs que podrem veure al llarg del mati,


la Ullera,


els Topògrafs ,



l’Arcada Gran



,...Tots ells es van formar inicialment a partir d’esquerdes i de falles. Nosaltres – els Antonis- ens haurem de conformar amb mirar les boques d’aquests impressionants forats, per gaudir de les belleses que guarden les entranyes d’aquestes muntanyes , cal al ensems que el material adequat, una formació tècnica en espeleologia, que té únicament – i amb un nivell d’excel•lència – el nostre sherpa.


El Pont de l’Arcada,



una curiosa formació natural creada per l’erosió, ens deixarà bocabadats; penjat al mig del torrent - que porta el mateix nom - i encaixonat entre les estretes parets del fondo; aquest imponent pont queda a una alçada d’uns 5 metres sobre terra i la seva arcada de llum és d’ aproximadament uns 6 metres.

Ens ha calgut grimpar –com fèiem en els bons temps – i en algun moment ens han fet bon servei les tisores de podar – que formen part del nostre equip bàsic - , en el camí de tornada, però , li agraíem al nostre sherpa, que ens així permès gaudir d’aquests accidents naturals.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: