Torre del Telègraf òptic de l’Ordal. Subirats

Quan al seu funcionament, unes dades d’Hipólito Sánchez;


A finals del segle XVIII el francès, Claude Chappe, va inventar un sistema òptic de comunicacions terrestres. Va ser el primer sistema que va permetre la transmissió de missatges complexes. Antigament s’utilitzava fum o foc, però, Chappe va dissenyar un sistema de braços mecànics mòbils situats sobre una torre, de manera que es pogués veure amb la distància amb tota claredat.

Aquest mecanisme estava compost per dos braços curts articulats, i, situats en els extrems d’un altre central llarg. Fent combinacions amb totes les possibles posicions que es podien obtenir, donava suficients símbols per representar l’alfabet romà, els números i altres símbols. Els braços es movien mitjançant palanques situades dintre del edifici i unides per mig de cables. Els braços a munt reproduïen les posicions de les palanques a baix.

Un observador amb un telescopi observava la torre anterior i cantava la senyal rebuda; l’operador la reproduïa en aquesta torre comunicant-lo d’aquesta manera a la torre següent.

Les torres estaven situades en els cims de les muntanyes distanciades entre sí segons el tipus de terreny on es trobaven i les condicions meteorològiques concretes de la zona on es situaven. Tot i això, la mitjana de distància d’una torre a l’altre eren de 12 a 15 KM. Els operadors anaven retransmetent segons els anava arribant el missatge, sense esperar-se ha haver-ho rebut sencer. D’aquesta manera els missatges eren molt més ràpids que qualsevol persona a cavall, tal i com es feia anteriorment al invent del telègraf òptic.

Quan a l’accés :

El trobem dalt d'un turó de 563 metres, a l'est del terme de Subirats, a la ratlla divisòria amb el terme de Cervelló, tocant a una pedrera de calcària, ara abandonada, a uns 600 metres de la carretera nacional 340, al sector del port de la Creu d'Ordal. Per anar-hi s'agafa el trencall que surt a a la carretera al peu de la torre de guaita metàl•lica d'incendis forestals; un costerut corriol de tall a la pedrera ens hi deixa.

Al pla de la pedrera, algú hi ha trobat un avenc que sembla a priori de poca fondaria.

La torre fou feta amb pedra del seus entorns, barrejada amb calç i totxo. La base és quadrada, de més de cinc metres de costat. L'alçada és d'uns 10 metres. La part baixa és atalussada fins a la primera cornisa, amb tres espitlleres per cada costat. A partir de la cornisa, l'obra és rectangular fins que s'acaba amb un ràfec no gaire sortit i molt funcional. Arrebossada de dins i de fora. Als costats de llevant i de ponent, dues finestres a cada un, una a cada pis, emmarcades amb totxo. Els costats septentrional i de migdia són llisos, sense cap obertura. S'hi entrava per la finestra del primer pis amb una escala de fusta.

Actualment hi ha més d’un esvoranc al talús de llevant. Al seu interior s'observen els forats que aguantaven les bigues de fusta dels dos pisos que tenia. El seu estat és de complet abandó, sols hi resten – i no en la seva totalitat - les parets mestres.

Des d’aquest lloc s'albira una gran panoràmica; es controla quasi tota la depressió penedesenca, part de la serralada de l'Ordal i de la conca del Baix Anoia, així com la vall de Vallirana.

Es construí durant la Guerra Gran (1793-1795) i la seva finalitat era de telègraf òptic formant part d'una xarxa de comunicacions que anaven des del cap de Salou passant per Sant Vicenç de Calders, fins a Martorell, Collbató,... D'aquestes torres de senyals, al nostre país se'n té notícia des de l'any 1640, quan esclatà la Guerra de Separació o dels Segadors.

Un dels problemes que va plantejar el telègraf òptic va ser que el símbol o senyal produïts era pla, de manera que havia de ser llegit de front. Un telègraf vist des del lateral no presentava informació. Aquest fet obligava a que els traçats fossin gairebé rectilinis i feia que donar una corba fos realment complicat. A més, de nit era poc fiable, tot i que es van realitzar probes amb fanals, però, no va ser satisfactori en cap racó d’Europa. D’una altre part, amb pluges intenses, boira, neu o xafogós extrema, es feien pràcticament invisibles les estacions contigües, així, doncs, s’havien d’interrompre les transmissions.

Encara us serà possible veure l’edifici molt deteriorat del telègraf òptic de l’Ordal, si us afanyeu a fer-hi una visita.

Quin país, oi ?

© Antonio Mora Vergés