El nucli medieval de Vallfogona de Ripollès, està molt ben conservat, però en caminar pels seus carrers estrets, la sensació de trobar-nos en un espai museïtzat, sens fa més i més evident; els cartells, ES LLOGA, EN LLOGUER,.. ens confirmen en aquesta impressió.
El nucli històric havia esta emmurallat i el seu interior era accessible mitjançant tres antics portals. La plaça de la vila en la seva part baixa té la màxima amplada, que es va reduint a mesura que va guanyant alçada; avui ho fem superant unes amples escales, que desapareixen quan s’arriba al nivell de les runes de Santa Maria de Pòpul. Els carrers del nucli medieval estan enllosats i les cases del segle XVII-XVIII, en bona part restaurades, conserven llindars i balcons centenaris.
Reprodueixo aquí “Esbós de Vallfogona” de la Mercè Sala Vidal.
Cloquers i merlets
Vall-fecunda que dónes bon delit,
ubèrrima en verdor, fonts i pastura:
la teva visió sempre perdura,
el teu aire esbandeix tristor i neguit,
del Ripollès recer gerd i polit.
Si al teu castell la pedra és negra i dura
tens placidesa de donzella pura,
que ets fada i ets pastora amb flors al pit.
"Carrer Cobert", "Portal" i també "Plaça";
és el dolç nom del "Pòpul" que amb tu enllaça
l'àmbit medieval quasi perdut.
Bella com ets en tu molts Nans nasqueren;
i un Gegant i un Lluert també hi hagueren,
que el seu record el vent no se l'ha endut.
La Vallfogona medieval, coronada pel campanar que va retratar el Josep Salvany Blanch, l’any 1.916, te poc a veure amb l’actual poble.
Segur que per a bé.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada