Dissabte 05.09.2009, anàvem únicament la Rosa, la Maria Jesús i l’Antonio, en aquesta ocasió obligacions familiars ens privaven de la companyia de la Vicky i el Pedro; la nostra destinació d’avui era la Vila germana de Sentmenat, i recolliria en aquesta ocasió imatges de les woman’s country davant l’absis de la capella preromànica de Sant Fruitós, una de les més de les moltes joies que Sentmenat i Catalunya, han conservat al llarg dels segles, en trobareu més dades a
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/01/sant-fruits-del-mas-frits-de-sentmenat.html ,
La ballada de festa Major, està convocada a partir de les 19,00 a l’ombra de l’església parroquial de Sant Menna, i del seu campanar romànic.
Tenia ocasió de saludar i petonejar-me [ tot i les recomanacions mèdiques de saludar amb el cap i enviar-nos petons des de lluny ] , amb amics i amigues de :
Sentmenat
Viladecavalls
Vacarisses
Terrassa
Santa Perpetua de Mogoda
Sant Quintin de Mediona
Sabadell
Rubí
Mollet
Castellar del Vallès
Caldes de Montbui
Amb catalana puntualitat, començava la ballada amb les notes de Electric Slide, fins a dues-centes persones comptava en algun moment, en l’espai de l’aparcament públic, que servirà en aquesta ocasió per “escalfar els peus” de les balladores [ recordeu que s’ha d’emprar l’article del sexe majoritari, i en aquesta ocasió – també – hi havia més dones que homes ]. Això hauria de fer pensar als indecisos que la pràctica del Country – entre molts avantatges més – facilita l’establiment de relacions entre persones.
Tindríem temps - els espectadors – d’arribar-nos en companyia del Joan Vilardell- avui en funcions de sherpa local - fins a Cal Nassos, on s’està fent una exposició sobre el Sentmenat del Segle XVIII, que podreu visitar fins el 27 de setembre, i que cal agrair particularment al Grup d’Amics del Museu Arxiu.
Passàvem llargament les 22,00 hores quan les notes del Cannibal Stomp, donaven per acabada la ballada de festa Major 2.009.
Uns quants proposaven anar a sopar a Can Burguès, a Palau-Solità i Plegamans, i ens hi afegíem.
El rellotge de Sant Esteve de Castellar ens donaria el bon dia quan les 2 feia estona que havien tocat.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada