Fèiem un tomb per la Vila – que conserva notables edificis modernistes – i ens aturàvem al Bar Sport per prendre cafè i degustar la excel•lent coca d’una pastisseria local.
El nostre primera objectiu era l'església parroquial de Sant Genís; documentada des del 950, fou reemplaçada per una nova església romànica, consagrada el 1076. Aquesta església subsistí fins el 1755, que fou substituïda per l'església actual, de tipus barroc neoclàssic, obra dels tallistes i mestres de cases vigatans Josep i Jacint Moretó. La nova església fou beneïda el 1763 i restaurada i consagrada el 1910, després que un incendi el 1904 en destruís el retaule principal i malmetés una bona part de l'antic edifici.
Fou profanada el 1936, i no en resta cap retaule ni objecte de culte anterior a aquesta data.
El campanar, de planta i tres pisos, reproduït l'any 1929 al Poble Espanyol de Barcelona, contra el criteri que sembla general, estimo que no formava part de l'església romànica primitiva del 1076. La meva tesis – aquí com en molts altres llocs – és que l’actual campanar sobrealçat amb un nou pis l'any 1799 i modificat els anys 1949-50, fou inicialment una torre de guaita i/o defensa, que esdevindrà posteriorment campanar de la parroquial de Sant Genis.
Recollíem imatges del temple Parroquial, i fèiem via fins a la capella de Santa Llúcia, situada al centre de la vila antiga i de la plaça que porta el seu nom, es va construir entre els anys 1547 i 1561. És un edifici petit d'estil gòtic tardà que consta d'una sola nau, coberta de nerviacions amb clau de volta i absis poligonal.
Sobre la façana de ponent té un campanet d'espadanya de dos ulls, i el portal de pedra és ja plenament renaixentista. Tota la capella és pintada amb motius ornamentals florejats. La capella, a més, va servir durant el segle XVII i XVIII com a lloc on es feien les reunions o assemblees del gremi de paraires i teixidors.
Entorn seu nasqueren les antigues i famoses fires de bestiar de Taradell que ara es recorden amb la renovada fira anual de Santa Llúcia.
Actualment s’estan fent tasques de restauració, i ens les veiem per obtenir-ne imatges. Els fils d’alguns “serveis públics “, llum i/o telèfon, dissortadament també aquí campen lliurement per damunt del patrimoni històric i cultural de tots.
Taradell mereix més d’una visita.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada