La major part d'activitats públiques porten associat l'us d'una vestimenta “ especial” , blanca els metges [ un metge sense la seva tradicional “bata , no ho sembla tant, oi ? ]; negra, la famosa toga d'advocats i jutges; blava ,els agents policials en la seva majoria; verda els integrants del cos de la Guàrdia Civil, i algunes unitats de l’exèrcit de terra; les bandes grogues a la roba identifiquen els serveis que fan tasques a la via pública, i els colors llampants a les unitats que treballen en situacions de risc, com el bombers. Hi ha més “uniformes” dins l'àmbit estrictament privat, dependents de comerç, paradistes dels mercats, mecànics , pintors,....... Segur que hi ha havia una raó poderosa per eliminar les sotanes, i els hàbits d'algunes ordres religioses. Confesso que no he sabut trobar-la.
Avui l'església pateix una forta crisis de vocacions, això que és de general coneixement, té – des de la meva òptica personal – una clara relació amb l'absoluta manca de prestigi social associada a la tasca nobilíssima del sacerdoci.
Quina enyorança del tracte reverencial que es dispensava als sacerdots en les parròquies rurals !; recordo amb tendresa la imatge d'alguns comunidors [*] ,
Sant Joan d’Oló,
ambdós a la Comarca del Moianès – on som dissortadament exemplars únics -.
Santa Maria de Gaià al Bages;
Santuari de la Guardià al Berguedà,
no costa d'imaginar-se al Prevere beneint des d'aquest petit edifici, el bestiar, els camps,... o pregant per demanar la pluja, o cridant a comunió [**] a les tempestes, les pedregades, els vents...
(*)Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert als quatre vents, cobert, situada prop de l’església , on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
(**)Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.
Ens expliquen que se'n ha restaurat un a Vallfogona del Ripollès, i maldem per anar a retratar-lo.
No hi ha cap presumpció d'honestedat en vestit dels policies,o en les togues dels jutges; tampoc d'eficiència i encert en les bates blanques. Algú però respectaria igualment una policia sense uniforme ?, un jutge amb texans ?, un metge amb pantalons curts ?.
El cleriman “clergymen”, va substituir les sotanes a l’estiu de 1.965, i d’aleshores ençà – curiosament – la davallada de vocacions, a anat parella a l’abandó de la pràctica religiosa.
L’hàbit no fa el monjo ?. Com diu la saviesa popular l’hàbit no fa al monjo, però el manifesta. Fins quan se’l fa servir de disfressa.
© Antonio Mora Vergés
3 comentaris:
He leido con interes el articulo, como afirma el dicho: "el habito no hace al monje", ni la bata blanca al medico, etc...
¿porque se quitan la sotana los sacerdotes?
La respuesta puede estar en la busqueda del acercamiento, la integracion, la proximidad con el pueblo al cual deben servir.
Busquemos y valoremos esta opcion.
Hola,som Esther i Tony,i nosaltres sí que els tenim que felicitar per la elegancia dels seus escrits,apart de la informaciò que aporten.Coneixedors que sou de Castellar,com Esther,voldriem sapiguer si conexia-ho http://imatgesdesilenci.blogspot.com/2009/06/panteo-de-la-familia-tolra-castellar.html .Salutacions
Esto de la red no deja de sorprenderme, tambien yo os felicito por el blog. Las fotos y los comentarios son esplendidos. Yo he empezado hace poco el mio http://nuevasituacion.blogspot.com/
Y en el tema del habito y la fe, ciertamente muchisimas veces la jerarquia no esta a la altura que debiera, estamos hartos de ver la diferencia entre lo que dicen y lo que hacen.
Gracias Antonio por contestar
Publica un comentari a l'entrada