Molts lectors sabeu el significat concret d’aquesta frase, així s’anomena al que ha de fer una feina quin mèrit – si en te algun – se l’adjudica el que li ha fet l’encàrrec i – amb sort – li donarà una més que discreta retribució.
Al llarg de la vida, tots hem fet de negres, oi ?. Qui no ha visc com aquella proposta – que era una bajanada- finalment es duia a terme, i era el mateix que l’havia blasmat qui se’n deia autor ?.
La proposta és prosaica, es tracta – només – de fer bullir l’olla. Que s’ha de fer ?. Cròniques ?, biografies ?, articles ? , relats ?, contes ? treballs d’investigació ? ,.. doncs ja heu trobat el “ vostre negre “.
Tinc per cert – sense possibilitat de poder comprovar-ho personalment - , que “ fer de negre “ en aquest país de blancs, és molt senzill i fàcil, comparant-ho amb el dia a dia de la major de negres, que viuen –o malviuen, oi ? – entre nosaltres.
En català – dissortadament – “ els negres “ tenen poques sortides, contràriament en llengua castellana, ells en diuen espanyola, podeu trobar una amplia oferta, que s’anuncia, fins per internet . Hom arriba a pensar, que la major del que s’escriu és d’aquestes plomes – avui, portàtils, oi ? – anònimes.
Aquesta feina demana de la màxima discreció, i com la prostitució – amb la que està clarament emparentada -, demana una urgent regulació.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada