L’ANOIA DESCONEGUDA. CASTELLOLÍ. BALNEARI DE LA PUDA

Malgrat el vent i el fred intens, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray i Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, anàvem al terme de Castellolí, que pertany a la comarca de l’Anoia.

La nostra recerca matinal havia de portar-nos fins a l’antic balneari de la Puda, a la Vall de Sant Feliu, en quin cementiri descansen les despulles del seu creador i propietari Josep Francolí.

El conjunt és format per tres cossos adossats centrats en un jardí, de clara línia neoclàssica. La característica constructiva més destacable, juntament amb la gran escalinata d’accés, la constitueixen les obertures d’arc de mig punt de l’edifici de la dreta formant galeries porxades. L’edifici representa un clar exponent dels nous costums de la burgesia catalana vuitcentista emergent a la fi de l’Antic Règim, associada culturalment a la Renaixença.

Segons un opuscle publicitari l’establiment estava compost per una sala de descans, el conjunt d’habitacions amb les banyeres corresponents de marbre de Carrara treballades amb tot de luxe, un jardí, una pintoresca font d’aigües sulfhídricosalines, una altra d’aigua potable i la casa del majordom.

El balneari explotava una deu d’aigües medicinals sulfuroses, de naturalesa pudenta, fet que li proporcionà el nom de Puda.

El balneari té adossat un santuari marià del segle XVIII, d’estil neoclàssic, dedicat a la mare de Déu del Remei, compost per un cos d’edifici d’una sola nau amb campanar de torre.

Actualment està tancat, encara que les seves instal•lacions es mantenen en bon estat de conservació.

La Puda de Francolí és un més dels tresors de Castellolí.

Perquè a Catalunya, històricament terra de “viatjants “ , en qüestió de vendre’ns els nostres atractius, som – a les proves en remeto- tant i tant negats ?

© Antonio Mora Vergés