diumenge, 29 de juny de 2008

Sant Pere i la Santa creu, terme de Masquefa.



Seguia amb la meva dèria d’anar fent – sense presa ni pausa – l’eremitori de Montserrat; en paraules senzilles, recollir les imatges de totes les ermites que des del pobles i viles del voltant de la Santa Muntanya, hi estaven clarament orientades.

Anàvem a Masquefa, quin origen etimològicament vol dir “terra fèrtil” en la llengua que parlaven els catalans als segles VIII, IX i fins ben entrat el segle X, l’àrab i/o el amazigh. El Sergi i l’Anna que ens havien fet saber la seva intenció de casar-se el 2 d’agost, ens esperaven a dinar al Toni, a la Raquel, a la meva esposa i a mi.

Desprès del dinar, i malgrat la forta calor d’aquest diumenge 29 de juny, en que l’equip de futbol d’Espanya assoliria la fita de guanyar la Copa de Europa, i el Joan Escoda i Prats, les imatges meravelloses de l’interior de la Cova Regal-Marcet, els nostres amfitrions ens acompanyaven fins a l’ermita romànica de Sant Pere i la Santa creu, antiga parròquia de Masquefa.

El lloc aturonat fa creïble que fos alhora castell, com semblen confirmar el texts clàssics. l'església de Sant Pere "...ibidem fundata" que vol dir "aquí mateix fundada". Reforça aquesta tesis la presencia d’un mur i algunes pedres a redós del temple.

Citem : L'església romànica de Sant Pere i la Santa creu, antiga parròquia de Masquefa, es conserva avui dia i la seva construcció definitiva data entre finals del SXII i el SXIII coincidint la seva finalització amb la transició del romànic al gòtic a Catalunya i amb el regnat de Jaume I "el conqueridor" (1213-1276) ja que l'esmentat rei , l'any 1234 va confirmar com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de Masquefa i la seva parròquia.

L'orografia del terreny on s'enclava l'església, reforça la teoria de que la construcció inicial fou a càrrec dels sarraïns. Esta orientada damunt d'un cingle de manera que només té fàcil accés per la cara de Ponent, deixant la cara més enrevessada a la banda de Llevant, que es per on podien venir els cristians abans d'ultrapassar la frontera del Llobregat.

La seva ubicació geogràfica és privilegiada, ja que permet una visió completa de la muntanya de Montserrat per la seva vessant meridional
Situada en un espadat entre el torrent del cementiri i la riera, a uns 500 metres del poble actual .

Aquesta església consta d'una sola nau amb volta de canó reforçada per tres arcs adossats als murs i es tanca amb l'absis. En la porta principal hi ha dues arquevoltes sense decoració. Disposa d'un petit rosetó obert a la façana de ponent que conté uns elements decoratius. Aquesta decoració del rosetó consisteix en un fris amb dents de serra i per sota del fris hi han unes mènsules amb relleus que venen a representar els signes del zodíac. A l'interior de l'església s'hi han trobat restes de pintures murals amb la figura d'un sant i d'un àngel.Més tard l'estructura s'engrandirà amb una capella quadrangular i un campanar, i es decorarà l'interior amb dos retaules gòtics, actualment conservats al Museu Diocesà de Barcelona.

Recolliria – com per arreu – imatges únicament de l’exterior del temple.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: