Entràvem per la porta avui dita de l’Ajuntament, que possiblement s’anomenava en el seu moment la porta de Vic i/o de Sant Feliu de Codines, enfront l’església de Jesús d’un estil renaixentista poc freqüent en aquestes contrades és converteix en el primer objectiu de la nostra maquina de retratar, seguirà la porta, tant per la façana exterior com interior ; l’església; l’edifici que fou Palau dels Comtes de Centelles, i caserna de la Guardia Civil en el darrer període, que conforma la Plaça Major de la Vila, i l’orquestrina immòbil – de la que no trobo cap informació -. Agrairé la tramesa de qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Centelles, s’havia dit en algun moment del passat , Santa Coloma de Pujolric, o de Vinyoles, i més enllà dels Barons, més tard Comtes de Centelles; hi ha un petit – molt petit – nombre de centellencs, que remenaven, remenen i remenaran pels segles dels segles les cireres, - en sentit literal- ; el terme sobretot en les alçades del pla de la Garga és un dels grans productors d’aquest fruit saborós.
Per arreu veiem cartells de l`any Cerdà, aprofitant el 150 aniversari de l’aprovació del projecte de reforma i eixample de Barcelona; adjuntem una breu síntesi biogràfica de l’ ILDEFONS CERDÀ :
Enginyer de Camins, Canals i Ports, Ildefons Cerdà va néixer un 23 de desembre de 1815 al mas El Cerdà de Centelles. El quart de sis germans, va haver de rebel•lar-se contra el futur que li havien reservat com a capellà i desprès de cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic va començar estudis d’arquitectura i matemàtiques a Barcelona. El 1835 es va traslladar a Madrid per a estudiar a l’escola d’Enginyers, Camins i Ports, on va obtenir el títol sis anys mes tard.
Ja com a enginyer, va ingressar al Cos de Camins de l’Estat, encarregat de la construcció de les Obres Publiques i al llarg de vuit anys va ser destinat a diferents províncies espanyoles, on va agafar una important experiència professional participant en la construcció de carreteres i infraestructures de servei i transport.
La mort dels seus dos germans grans i del seu pare el van convertir en hereu de la fortuna familiar. Casat amb Clotilde Bosch, amb qui tindria quatre filles, va prendre una decisió que resultaria determinant: renunciar el 1849 a la seva plaça de funcionari per dedicar-se exclusivament a l’estudi del que ell anomenava “la idea urbanitzadora”. El seus esforços cristal•litzarien el 1859 en un projecte clau per al naixement de l’urbanisme modern: el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona. L'enorme producció teòrica que permanentment va acompanyar el seu treball va quedar sintetitzada el 1867 amb l’obra Teoría General de la Urbanización.
A més de pioner de l’urbanisme, Ildefons Cerdà va ser també un polític de caire progressista: diputat a Corts a Madrid, regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses etapes i fins i tot president de la Diputació de Barcelona el 1873.
L’estiu del 1876 la mort el va sorprendre mentre feia una cura al balneari de Caldas de Besaya (Cantàbria). De la fortuna que havia heretat era ben poc el que en quedava. Els anys dedicats als seus estudis i la quantitat de treballs que l’Administració li devia havien resultat fatals per a les seves finances. Negligit per alguns dels seus contemporanis, el seu paper fonamental en la transformació de Barcelona sembla avui indiscutible.
Llàstima que encara calgui morir-se perquè des de les Administracions es reconeguin els mèrits de persones com l’ Ildefons Cerdà i Sunyer.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada