El poble – amb la tècnica que segles desprès es coneixerà com ‘ciutat lineal ‘- va néixer i créixer al capdamunt d’una forta pujada ; l’antiga pujada de Pujolric, coneguda més tard com a pujada de Sant Antoni, a causa de la capella i l’hospital de Sant Antoni que hi havia en el punt de contacte entre el municipi de Seva i el de Centelles, i a la bifurcació entre el Camí de Cerdanya, que era a la vegada una important carrerada, i el Camí ral més transitat de la comarca.
Els carreters i traginers que anaven de Barcelona o del Vallès cap a Vic, després de la forta pujada devien tenir la necessitat o temptació de fer una parada i un glopet i per això es va erigir al lloc esmentat, a principis del segle XVI i potser abans i tot, un o dos petits hostals, ja que la documentació anomena sempre aquell lloc<
La primera vegada que tenim notícia d’una casa o hostal als Hostalets és l’any 1551.
El 1879 hi fou erigida una capella (Sant Josep), aleshores la Parròquia estava a l’actual Santuari de l’Ajuda; cap a la meitat del segle XX la rectoria és trasllada als Hostalets, i es canvia l’advocació de sant Josep per la tradicional de Sant Fruitós, i esdevé la parròquia dels Hostalets de Balenyà.
Feia una visita del temple i em sorprenia agradablement l’abundància de pessebres als diferents altars. Recollia la imatge d’un crucificat que amb el cap enlaire i ells ulls oberts formula eternament la terrible pregunta ; "Déu meu, Déu meu, perquè m'heu abandonat?".
Els sons del country arribaven esmorteïts fins al temple parroquial i em recordaven que tenia – també – altres obligacions que atendre, concretament recollir les imatges que acompanyaran la crònica de la ballada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada