diumenge, 9 de maig de 2010

SANTA MARIA DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA

Ens portava a la Vicky, a la Maria Jesús i a l’Antonio fins als Hostalets de Balenyà el diumenge 9 de maig una convocatòria de l’Associació Country d’Osona : ballada des de les 11,00 fins a les 14,00 a la Plaça Josep Espona, prop de l’església parroquial de Sant Fruitós.

Cercava informació d’interès d’aquesta població i trobava el següent :

El centre històric del terme es troba en la vella parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, dita ara santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, situada vers l'W dels Hostalets.

Segons les cròniques, el nucli es va originar abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano, eixí ho recullen els antics documents.

Una mica més al N de la parròquia de Balenyà hi havia la domus o casal del llinatge Balenyà, de la qual en romanen restes insignificants al puig de l'Alzina o Castellot de la Talaia. El llinatge dels Balenyà, molt destacat en la història comarcal durant els segles XII i XIII, era el dels senyors alodials d'una bona part del terme.

La primitiva església de Sant Fruitós fou consagrada el 1083.




L'església actual conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV. El 1654 l'església fou saquejada i incendiada pels francesos, - que destruirien la imatge de la Santa Maria de l’Ajuda - ; el temple fou refet tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista. Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li van donar l'aspecte actual.



L'església, amb la creu de terme del segle XVII i el comunidor, forma un conjunt interessant, amb el qual s'adiuen la casa veïna del Verdaguer i la casa de l'Estebanell, que són els únics edificis que han restat del petit nucli o sagrera que tenia al seu voltant durant els segles medievals. Des del segle XVIII es venerava en un altar lateral una imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, la qual, renovada, va passar a presidir l'altar major de l'església, mentre que el culte a sant Fruitós i la titularitat de la parròquia es traslladà a l'església del poble dels Hostalets.



L’advocació de la Mare de Déu , ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual de Santa Maria de l’Ajuda prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.



Es conserven restes del antic fossar annex al Santuari – el nou cementiri municipal s’ha construït escassament a cinc-cents metres - . Tots els diumenges a les 10,00 s'hi diu missa.

El mossèn ens permetia recollir imatges de l’interior.

Davant la nova pesta d’estultícia i corrupció politico-administrativa que ens assola, demano a Santa Maria la seva intercessió i ajuda.

© Antonio Mora Vergés