Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés; ens havien parlat del Castell de Cabrera – val a dir que en termes poc elogiosos- , la visió de l’edifici des de la creu de terme actualment mutilada, ens ho confirma.
Del lloc trobem la següent informació :
Documentat des de l’any 1055. La seva propietat ha estat en mans de diverses famílies nobles, des del mateixos vescomtes de Barcelona, fins els Mediona, els Tous o els Cardona. A partir del segle XVII fou de la família dels Móra els quals van fer construir l’actual casal fortificat, que està estructurat a partir de dos àmbits amb un pati central; destaca un dels cossos d’edificis amb una galeria d’arcs rebaixats a la planta baixa i una amb arcs de mig punt a la superior. Del recinte medieval original encara es constaten importants fragments de muralla amb espitlleres.
Del lloc trobem la següent informació :
Documentat des de l’any 1055. La seva propietat ha estat en mans de diverses famílies nobles, des del mateixos vescomtes de Barcelona, fins els Mediona, els Tous o els Cardona. A partir del segle XVII fou de la família dels Móra els quals van fer construir l’actual casal fortificat, que està estructurat a partir de dos àmbits amb un pati central; destaca un dels cossos d’edificis amb una galeria d’arcs rebaixats a la planta baixa i una amb arcs de mig punt a la superior. Del recinte medieval original encara es constaten importants fragments de muralla amb espitlleres.
Adossada al casal emmurallat, - fins a esdevenir quasi invisible - trobem l’església romànica de Sant Salvador d’una nau coberta amb una volta de mig punt reforçada amb arcs torals; la porta d’accés està formada per dos arcs de mig punt amb guardapols. Al segle XVIII se li van afegir dues capelles, la de Sant Isidre i la del Sant Crist (pagada per Josep Móra i Pons i la seva muller M. Paula Móra i Dolcet que hi foren enterrats. La capella del Sant Crist fou dotada amb el benefici de la Camareria, que disposava inicialment de 2.003 lliures, 6 sous i 9 diners. En una cantonada exterior dues làpides adossades recorden que aquestes fundacions foren fetes en temps del papa Climent IX i del bisbe de Barcelona, Benet Sala. A l’interior – al que no podem accedir – ens expliquen que es conserven unes pintures de tipologia gòtica.
Em crida l’atenció el que sembla la resta d’una de les torres perimetrals de l’antic recinte fortificat, sobre la zona de l’Anoia.
Sens dubte el lloc té possibilitats, sempre que a qui correspongui no li tremoli la ma alhora d’enderrocar els afegitons, i recuperar la senzilla estructura original ; millor poc i bo, que aquest conglomerat d’estètica barroera.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada