dilluns, 24 de maig de 2010

SANT PERE DE VALLDENEU. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA

Anava fins a l’Abella, al terme de Sant Martí de Centelles, però accessible únicament des d’ Aiguafreda, ambdós poblacions pertanyent a la Comarca natural –per tant inexistent - del Congost, i administrativament una a Osona i l’altra al Vallès Oriental.


Volia recollir imatges de sant Pere de Valldeneu; el lloc està situat a la zona obaga del Congost, en aquesta ocasió pel que fa al topònim ens podem estalviar el comentari.





Del lloc se’n té noticia d’anca de l'any 898, originàriament segons les cròniques el lloc s’anomenava Villa Danielis


és un edifici romànic de la fi del segle XI o del principi del següent, l'església consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola.


Va partir tota una sèrie de modificacions durant el segle XVI, l'element més destacat de les quals sembla ser que és el campanar de torre que es troba a ponent de l'edificació, al costat de la façana d'entrada, de planta quadrada i força rabassut. El portal d'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat, coronat per una rosassa.



Es conserven algunes tombes antigues prop de l'entrada del temple, com a testimoni del que fou sens dubte l’antic fossar, l’actual cementiri situat davant de Sant Pere de Valldeneu – comparteixen l’accés - , em crida particularment l’atenció la figura del panteó central.





El desplaçament de la població a l'indret de l'Abella i de l'Oller ha fet que el lloc sigui un racó de pau, molt visitat pels excursionistes.


Situada en un petit replà als peus dels Cingles de Bertí, Valldeneu i la seva antiga església parroquial de sant Pere, us esperen.


© Antonio Mora Vergés