Polleguera “peça de ferro, pedra, o altra matèria dura , amb un ull o clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de rotació, o d’un arbre d’una porta , d’una barrera , d’un motor , d’una turbina ... “ ; la descripció per tal que tothom sàpiga de que parlarem.
En un fulletó editat per l’Ajuntament d’Oló i l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona , en relació a Sant Feliu o Feliuet de Terrassola, es fa la següent afirmació “ en el segle XIII s’hi afegí una massissa torre quadrada que serveix de campanar” .
Aquesta afirmació va fer sortir de polleguera al Joan Raurell Ges, restaurador juntament amb la seva esposa del conjunt de Sant Feliu de Terrassola, i ambdós habitants únics d’aquell encisador paratge.
El Joan ple de santa indignació es va adreçar al Col·legi d‘Arquitectes de Barcelona * , i ultra queixar-se del fet evident, del caràcter absolutament acientifici de fer afirmacions, sense sortir de Barcelona, sobre qüestions puntuals en les que existeixen persones coneixedores, va dir-los que sense cap mena de dubte, la torre era molt anterior a l’església, i que estava en disposició de demostrar-ho si volien apropar-se fins a Sant Feliuet de Terrassola; per descomptat no esperava de cap manera, que els barcelonins accedissin, si més no a qüestionar-se la seva feina; per sorpresa seva, fins a dotze persones varen fer-se presents a l’ermita, i més enllà de les sortides de to, les mostres de mala educació i el comportament fatxenda , tant pròpies dels barcelonins, un d’ells, al que anomenaré l’arquitecte honest – en un grup tant nombrós, almenys un n’hi havia d’haver, oi ?, quan va constatar l’existència dels encaixos de la polleguera, es va posar les mans al cap, per reconèixer que certament la torre, era anterior – i molt – a l’església i la resta d’edificacions.
Més enllà d’aquest reconeixement i d’aquesta història, els fulletons , mantenen encara la primera afirmació, hacella i no enmedalla , com es recull ja en el quixot !
La visita guiada pel Joan Raurell Ges, es tot una satisfacció dels sentits, cada pedra, cada capitell, amb especial atenció a la pila baptismal reconstruïda pacientment durant anys , son objecte d’una acurada explicació.
El guia demana únicament atenció i respecte.
Malgrat els seus anys, el Joan està ple de projectes, la reconstrucció dels túnels que des de la torre, permetien accedir – entre d’altres llocs - a Rocafort; la de trobar documentació relativa a l’església que s’hagués pogut salvar de la barbàrie de la darrera Guerra Espanyola ; la de consolidar la seva situació personal i familiar desprès de tants i tants anys a Sant Feliuet de Terrassola.
No us faré l’elogi de l’ermita romànica, us convido , millor encara, us prego a tots els lectors, que feu de maneres d’apropar-vos fins aquest indret, esta a peu de la carretera C59, i es accessible des del eix transversal C25 , i des de la N141.
Puix que sou de Terrassola
Patró in ens afavoriu
Deu-nos pau, salut i joia
Gloriós màrtir sant Feliu
Per descomptat, espero les vostres impressions a amora@moianes.net
© Antonio Mora Vergés
* [ a mi, m’agrada afegir sempre, Reial i Militar, quan es tracta d’aquesta mena d’institucions ]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada