dissabte, 7 d’abril de 2018

EL CASTELL DE CONCABELLA HAVIA ACOLLIT LES ESCOLES PUBLIQUES?. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Havia retratat en el llarg camí que ens portaria fins a Bassella, el Castell de Concabella, al municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, de la lleial i democràtica Lleida, on els partits de l’eix del mal son minoria, i esperem que desapareixen en aviat.


Patrimoni Gencat explica que el castell de Concabella s'hauria originat, com molts castells de l'època de la reconquesta i repoblació, d'una torre de vigilància. en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l'any 1940, entre les possessions confirmades a aquesta catedral, es fa esment del castell així que en un primer moment va dependre de la canònica d'Urgell.

El cognom de "Concha Bella" apareix l'any 1076, com un llinatge emparentat amb Guillem de Cervera i els seus successors. La nissaga dels Concabella va intervenir activament durant tot el segle XII en la vida del comtat d'Urgell i va conservar el domini del castell fins al segle XIII. La canònica de Guissona es va desfer dels drets que tenia sobre el lloc l'any 1257, quan va vendre els drets per 100 sous a Ròmia de Concabella.

Al segle XIV, el domini va passar als Peramola i més tard als Oluja. Durant el segle XV el terme canvià diverses vegades de mans fins que al segle XVI esdevingué dels Ortiz i d'aquests als Erill, que conservaren el domini fins al segle XIX.

L'any 1991 començaren les obres de restauració del castell, i actualment s'hi ubica el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió.
El castell està situat al centre del nucli de Concabella. Està realitzat amb carreus de pedra regulars, i pertany a la tipologia dels castells-palau, amb una planta de base rectangular, amb tres torres, una a cada angle excepte al nord-est.

La façana principal del castell, a llevant, es troba elevada respecte del nivell del carrer, així aprofitaven aquests espais per a dependències del castell i la part de sobre com a placeta. A una banda de la façana principal s'obre la gran porta principal, amb un arc de mig punt amb grans dovelles i a la part central del qual hi ha un forat on devia trobar-se l'escut heràldic dels senyors de Concabella. A la primera planta es troben cinc grans finestrals amb motllures, coincidint amb la planta noble. Alineades a aquestes n'hi ha unes altres cinc en la planta superior, encara que de dimensions més reduïdes. A un costat de la porta es troba una de les torres, de base atalussada.


A la façana meridional s'hi troben adossats diferents habitatges, tot i que en la cara vista hi ha un parell de finestres amb motllures. D'un costat sobresurt una torre octogonal, actualment quasi amagada, on en una cara apareixen dues finestres decorades amb motllures. A l'altre costat apareix una torre cuadrada, de majors dimensions i més alta. En la façana situada entre aquestes dues torres trobem dues finestres amb els brancals i un emmarcament superior decorats, en la que en destaca una decorada amb una filera de caps humans a la llinda i bèsties als brancals. Aquesta façana està coronada per una galeria formada per petits arcs de mig punt.

En la façana lateral hi ha una sèrie de finestres més petites i senzilles, sense seguir cap tipus de composició, i la presència d'un matacà a l'altura de la planta noble.

M’explicaven que havia acollir les escoles públiques, i per incloure’l a la recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, em caldria rebre’n una confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els Plans de Sió, Concabella , la Segarra, .. , esta prop de Déu, i dissortadament lluny, MOLT lluny de Barcelona.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

P/D

La noticia del dia és la concessió de la llibertat condicional al Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya, amb una fiança més reduïda de les que aplicava aquí el Tribunal Suprem.

Més enllà de la ‘fèrtil imaginació jurídica’ d’alguns esperem amb ànsia sentir al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), oi?. Recordeu la suspensió del jutge Garzón?. Veurem que diuen – si ho fan – del Llarena