dissabte, 21 d’abril de 2018

IN MEMORIAM. EL CASTELL DELS MATAPLANA A LA POBLA DE LILLET. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

Havíem dinat esplèndidament a la Fonda Cerdanya, i abans de marxar fèiem un tomb per retratar l’Església parroquial ‘nova’ advocada a Santa Maria, el Pont de la Petita, el Pont Gòtic, el Monument a l’Eusebi Güell i Bacigalupi - que no m’estranyaria que l’acabessin enderrocant com li succeïa a l’estàtua de l’Antonio López y López de Lamadrid, I marqués de Comillas, recentment a Barcelona – i el que queda de l’antic Castell del que ens diu patrimoni Gencat ; el dia 15 d'Abril de l'any 1297, Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana, donaren una carta de franqueses i llibertats als homes de la Pobla. Aquesta carta és una invitació per poblar l'indret que llavors es deia "El Pujol". Aquest lloc va ser l'escollit pels Mataplana per fer una fortalesa i fer créixer una població al voltant. Al segle XIV, es potencià el castell de la Pobla, en detriment del de Lillet el qual, poc a poc, es va anar abandonant.

El castell va ser destruït per un incendi i en el seu lloc es va construir l'església i la rectoria. Aquesta última va ser comprada al bisbat de Solsona per Josep Recolons i Lurdes Vinyes, els quals l'han convertit en una casa per turisme rural.

El castell dels Mataplana es va construir en una illa dins del riu Llobregat, en d'intersecció amb el riu Arija. El castell va ser pràcticament destruït en un incendi i sobre les seves restes es va construir entre els anys 1716 i 1719 l'església i la rectoria, aquesta última potser aprofitant part del que quedava d'una de les tres ales de l'antic castell. La rectoria es va restaurar per convertir-la en una casa pel turisme rural.


Les restes del recinte emmurallat que envoltava la població no són visibles. Es trobarien al subsol o integrades en els murs d'algunes de les cases del poble.

La Pobla de Lillet, el Berguedà sobirà, Catalunya, necessiten que la ciutadania que viu prop del mar, s’adoni dels ‘tresors’ de tota mena, que es conserven encara, malgrat l’obligada pertinença al reialme que gestiona el PP.

El diccionari català valència balear en diu quan al topònim ; etimològicament segons Meyer-Lübke Noms lloc 20, deriva del llatí liliētum, ‘camp de lliris’.

No és normal la conservació de la l- inicial sense palatalitzar-se, però es pot explicar aquesta anomalia per la fonètica sintàctica: usant-se sempre el nom Lillet precedit de la preposició de, pot haver-se tractat la l com a intervocàlica i no com a inicial.

Hi ha però, qui opina que Lillet és grafia aglutinada de l'illet (=l'illot), fixant-se que la població de què parlem està bastida damunt una mena d'illot dins el Llobregat; però no és una opinió fàcilment acceptable.


Em quedo amb el lliri.

Vosaltres trieu el que us agradi més.