dimecres, 4 d’abril de 2018

EL PRAT. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) amb la masia del Prat al fons, no incloure la imatge perquè hi ha tot un seguit de pals – intueixo que de la llum i/o del telèfon – que desmereixen la imatge de la casa. Altrament a l’Estudi de la Masia Catalana, hi ha una notable quantitat de fotografies del Josep de Cabanyes, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs, datades l’any 1933, que s’ho mereixen més, oi?.



El Mapa de Patrimoni de Mòia ens diu del Prat; gran casa pairal encarada a migdia. L'edifici original consta de planta rectangular amb dos pisos més golfes. La teulada és a dues vessants amb ràfec amb una filada de rajoles. A la façana de tramuntana hi ha dos balcons amb els muntants decorats amb motius geomètrics i un cos amb funció de terrassa rectangular al que s'afegeix un volum semicircular poligonal fins el nivell de terra tapat per la vegetació. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb teulada a dues vessants al sud totalment restaurada.

Els afegits que formen el conjunt junt al mas, probablement siguin del segle XVIII. Un d'ells és el cos amb galeria d'arcs de mig punt que hi ha a nivell del segon pis del mas i que s'estén a la façana de ponent. Aquesta galeria és coberta i el ràfec és de dues filades mixtes (teula i rajola decorada pictòricament). En l'angle de l'oest del mur que engloba tot el conjunt hi ha una torre de defensa de planta hexagonal amb finestres i teulada cònica. Un altre dels afegits al cos original és l'annex de llevant. Es tracta de tres annexes diferenciats: el primer de planta rectangular i teulada a dues vessants sense ràfec i de tres pisos essent l'últim una galeria oberta tipus paller. En el segon pis continua la galeria porxada amb arcs de mig punt que hi ha cap a ponent. El segon edifici, de planta rectangular és una antiga ermita, amb una rosassa de petites dimensions sense porta d'accés visible i teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula i rajola decorades pictòricament). El tercer cos, de majors dimensions rectangulars i d'accés a la façana de tramuntana, té dos pisos més els baixos porticats (conserva l'abeurador amb els travessers de fusta) amb tres sostres amb bòveda de canó. Les columnes del triple porxo són pilars de planta quadrada amb imposta des d'on arranquen els arcs de mig punt. Aquest sostre està reforçat amb bigues modernes de ferro. En una de les finestres centrals de la façana sud hi ha una inscripció a la llinda: " 1768". On acaba aquest cos i en direcció sud comença una via enllosada d'uns 30 metres aproximadament en la que es pot observar el desgast de les pedres per les rodes de carro, que mor al camí de terra actual. A llevant de la via es conserva bona part de l'era del conjunt.

Curiositats d'aquest mas:

a)En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República (1936-39), en aquesta masia es van comptabilitzar 100 refugiats; el qualificatiu ‘Guerra Civil’ el posaven els vencedors, i la Jerarquia de l’església Nacional-Catòlica, afegia encara ‘CRUZADA’. Cap dels governs sorgits de la ‘democraciola’ ha demanat – si més no – disculpes, i pel que fa a l’església Nacional-Catòlica, ídem de ídem.

b) La importància d'aquesta família es constata pel fet que a Barcelona hi ha una carrer amb el nom de el Prat fent referència a aquesta masia.

c) Aquí es filmaven els anuncis d’un empresa del sector porcí.

d) Francesc Català-Roca (Valls, Alt Camp, 19 de març de 1922 - Barcelona, 5 de març de 1998) , autor de " Les cases Pairals a Catalunya " deixava una bona col·lecció de negatius d'aquest mas.

e)També a l’Estudi de la Masia Catalana, hi ha una notable quantitat de fotografies del Josep de Cabanyes, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs.

Llegia – sense concretar la data – que s'ha aixecat una capella semipública – de la que no s’esmenta l’advocació, avui sembla que cultura i religió son antònims, oi?. - respectant la tipologia original del conjunt. En demanarem informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , i des d’aquí a qualsevol persona i/o entitat que en tingui coneixement, i per descomptat al propietaris de la Masia del Prat de Moià.

Havíem publicat en moltes ocasions a la Tosca, la revista de Moià, i el Moianès, d’un temps ençà però, malgrat continuem enviant les nostres col·laboracions, constatem però - continuem mantenint la subscripció - que no apareixen publicades. Ens agradaria – i tenim tot el dret del món a saber-ho ,i ha fer-vos-ho saber – que ens donessin una explicació d’aquest canvi d’actitud.

Intueixo que ho estem fen molt bé, fins i tot facebook s’ha pres la molèstia de bloquejar-nos temporalment. Escriure del Patrimoni històric de Catalunya, en llengua catalana, sembla que a alguns els treu de polleguera, oi?.

Per als catalans – això no inclou necessàriament a les Administracions, ni als que les administren - la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana

Antonio Mora Vergés