diumenge, 22 d’abril de 2018

LA TORRE TURULL. CASTELLAR DEL VALLÈS.

La Torre Turull, fou construïda al segle XIX, i es feren reformes a començaments del segle XX.

A la fitxa de Patrimoni de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, trobem :
https://www.diba.cat/documents/429042/b857fa27-797b-475b-949a-d8e06308319b

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural. Casa senyorial

CONTEXT: Al límit meridional del terme municipal, a llevant de la carretera B- 124, i a sud del polígon industrial del Pla de la Bruguera. La finca disposa de grans extensions de terreny que limiten amb Can Casamada, el Pla de la Bruguera, Can Bages, Can Santpere i Can Pagès; en depèn Can Moragues.

DESCRIPCIÓ: Finca de grans dimensions limitada per la carretera a ponent, a nord pel polígon industrial, i a sud pel límit termenal. Propietat extensiva i plana de conreus de cereals amb franja de bosc contigua a la carretera. Conjunt edificat amb jardins de gran varietat d’espècies, ubicat al mig de la finca en recinte rectangular clos per mur de pedra de gran alçària. Accés per camí perpendicular a la carretera amb arbrada de plataners fins al portal del recinte, amb dos pilars quadrats de maó ornamentats.

Edificacions de servei, masoveria i coberts adossats al mur perimetral a nord, i dipòsit i cobert de grans dimensions a sud.

Casa senyorial aïllada de forma rectangular envoltada pels jardins, de planta baixa i dues plantes, i coberta a quatre vents amb barbacanes prominents i ornamentades. Façanes de composició clàssica amb basaments amb grans carreus de pedra (de Castellar), finestres d’estil neogòtic de triple arcada a la planta principal i sèrie de finestres motllurades de remat a la planta superior sota la barbacana. Dues torratxes, la més gran a la façana nord d’accés (amb certa semblança a la Torre Balada), i la de menor dimensió a la cantonada a sud est s’adossen elevant-se una planta més amb remat fortificat de merlets. Tot el conjunt edificat presenta un estil eclèctic i sumptuós, amb combinació de tècniques i materials propis del modernisme.


A l’interior destaquen dues llars de foc de grans dimensions, sostres enteixinats, arcs ogivals de pedra, i terres de mosaic i fusta decorats a les estances principals. La casa és molt gran, té uns 1400 metres

Tota la casa està emmurallada per una paret amb un gran pati i un luxós jardí interior, al qual es té accés per una gran portalada que dóna just davant del camí que la comunica amb la carretera de Sabadell a Castellar. La muralla de pedra que envolta la casa fou obra del picapedrer local Joan Sampere, el Meima.

Recull el text una referència de caràcter ‘històric’ forca curiosa:

Es diu que la fortuna dels Turull era tan immensa com les seves excentricitats. Aquesta gran fortuna es va obtenir, principalment, a base d’usura i també d’estranys viatges amb el bergantí-goleta Pedro Turull. L’excentricitat més esbojarrada fou la de comprar un elefant de l’Índia per llaurar els camps del Pla de la Bruguera pensant que faria més feina que un bou. A l’elefant el van portar en el seu vaixell amb un home encarregat de cuidar-lo, finalment però, van haver d’acabar regalant l’animal.


El Pla de la Bruguera serviria d’inspiració a l’ Alfons Gubern i Campreciós (Sabadell, 23 de març de 1916 - Castellar del Vallès, 22 de setembre de 1980)

Aquest singularíssim edifici, i la torre homònima de Sabadell, s’aixecaven per ‘ desconegut’, l’arquitecte que aixecava la major part dels edificis de Catalunya.

D’aquesta i d’aquella ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs del seu autor.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, (1936-1939) la torre Turull va hostatjar tècnics soviètics adscrits al Servicio Aeronáutico de Fábricas, el conegut popularment com a SAF-16.