diumenge, 31 de desembre del 2023

IN MEMORIAM. MAS D’EN PARÉS D’AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

  

Lluís Porta Massana, va néixer el 8 de juny del 1902 al Mas de la Magina a Vilarodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts, ara que ja he aconseguit gràcies a la seva neta Fiona Morrison Porta, aquestes dades, voldríem tenir alguna dada de la seva biografia, i si fos possible una imatge fotogràfica a l’email castellardiari@gmail.com , seves son quasi totes les fotografies del Fons Estudi de la Masia Catalana de Vila-rodona, i d’altres indrets del Camp sobirà de Tarragona.  Retratava l’any 1932; Un home i tres nens davant del Mas d'en Parés de Santes Creus ( Aiguamúrcia ) , El Camp sobirà de Tarragona


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5917/rec/21

La pregunta és la de sempre, existeix encara la masia?.  Amb el mateix nom?. En cas negatiu, quan es va ensulsiar?.


l’Àngel Bernal Franco, publica una fotografia,  i em deixa un comentari; la Masia ja no existeix, només es mantenen dempeus part d'alguns murs i poca cosa més.

Aiguamúrcia assolia el sostre demogràfic 2.498 ànim al cens de 1887, i el sòl  recent  les 547 del cens de 1990, i tancava l’any 2022 amb 961 habitants de dret, repartits en fins a 9 nuclis.

 El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era alhora que  aprofundir en el coneixement de la masia catalana,  retratar un moment històric  canviant, en el que desapareixia el mode de producció feudal, i agafava embranzida el mode de producció capitalista; el mètode consistia en retratar  els  masos  o masies  i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

 Sens dubte hagués estat un treball excepcional, a nivell  mundial,  en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura -  estulta i miop, particularment en l’àmbit  cultural -  posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar la continuïtat del projecte.  

 El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Avui,  tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?