Trobava una fotografia feta en una data molt imprecisa, entre 1890 i 1936 ,
per un fotògraf desconegut, Antiga torre
de defensa a Moró ( Moror, al terme de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca
del Pallars jussà ) , nens i una dona en
primer terme
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5196/rec/1
A la minsa llista de monuments, com bé em deia el Josep Castells Farré , es pot identificar com la Torre d'Alsamora
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Juss%C3%A0#Sant_Esteve_de_la_Sarga
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1641
Que haviem publicat l'any 2020
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/05/la-torre-dalsamora-sant-esteve-de-la.html
L'enciclopèdia Catalana diu de Moror; el poble de Moror, en un moment primerenc de l’edat mitjana,
sembla que tenia una planta bàsicament quadrada.
Podem pensar que tenia uns costats
de 45 metres. La profunditat que tenen
les cases actuals és de 7,5 metres, incloent-hi els gruixos de les parets. No
sabem pas si aquest espai clos s’organitzava al voltant d’una plaça central,
tal com s’esdevé actualment.
A la banda nord-est hi ha l’església, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, d’aquesta església procedeix una imatge de Crist feta en bronze cisellat i daurat que ingressà l’any 1920, segons informació oral de Joan Ainaud de Lasarte (Barcelona, 25 de març de 1919-Barcelona, 5 de novembre de 1995). S’ha perdut la creu on devia estar clavat, a més dels peus i els dits de la mà dreta. Tampoc es conserva res d’una possible decoració d’esmalts i pedreria.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-moror-sant-esteve-de-la-sarga
Al seu costat hi havia una torre, que segurament era circular; ara resta molt malmesa.
Al costat oest de l’església, a uns 2,5 m del mur de ponent, hi ha una torre amb una planta en forma de mitja circumferència. Si l’església restava dins dels murs del poble, segurament cal pensar que era una torre originàriament circular, anterior fins i tot a les muralles; si, en canvi, l’església era fora de la muralla, aleshores pot ser que fos una bestorre d’aquesta muralla del poble.
Té un diàmetre aproximat de 4,7 m. En aquest edifici, per sobre els 40 cm de fonaments, hi ha uns 65 cm de pedres col·locades verticalment (fan uns 30 cm d’alt × 20 cm d’ample), després uns 125 cm de carreus una mica grans (25 cm × 35 cm) i després una pedra cada vegada menys treballada, fins que l’edifici arriba a tenir uns 8 m d’alt.
A l’oest d’aquesta bestorre començava un llenç de muralles amb una longitud d’uns 21 m. Els primers metres d’aquestes muralles degueren tirar-se a terra en fer-se, en aquest lloc, una entrada al poble. Els 6,3 m següents són molt refets, amb un talús de reforç. Els 8,3 m que venen a continuació, per contra, tot i tenir algun fragment refet, corresponen a les muralles originals. Aquest llenç s’acaba amb una torre d’angle, amb un fragment de circumferència visible de 5,5 metres. Més enllà, cap al sud, hi ha encara uns 3 metres més de muralla original. Aquesta muralla i la torre tenien una alçada d’uns 6 metres . Els murs són formats per carreus de mida mitjana, col·locats en filades horitzontals (tot i que també a uns 4 metres del sòl hi hagi un rengle de pedres verticals).
En principi es pot proposar una datació d’aquestes muralles cap al segle
XI, tot i que no es pot rebutjar algun afegit posterior o algun precedent
anterior, per exemple en la part inferior de la torre més propera a l’església.
De fet, aquest poble és situat en un indret dominant dins la vall i damunt
d’una penya que li fa de defensa natural. Segurament fou poblat des d’una època
molt reculada.
Les cases que hi ha actualment a l’est del poble, al vessant del turó,
segurament foren afegides modernament al nucli original.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard Mari , Josep A. Bertran,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada