diumenge, 21 de març de 2010

ALTA-RIBA LA GUAITA DE LA C-25. LA SEGARRA INFINITA

Pujava fins al turó des d’on fins sense l’ajuda dels prismàtics es veu clarament Montfaco Murallat i l’edifici majestuós de Sant Ramón, conegut amb justícia com ‘ l’Escorial de la Segarra’.

Aquí dissortadament tot son runes , que atenen a la seva estructura, hom pensa que son anteriors a l'època gòtica; costa diferenciar les restes de l’església de Sant Jordi, de les del Castell; el lloc esmentat des del 1110, fou venut el 1238 per Guillem de Cervera al monestir de Santes Creus, que el tingué fins a la desamortització.

L’indret possiblement donarà nom als Alta-riba, nissaga que romangué en altres llocs de la Segarra, com l'Aranyó; al segle XIV eren procuradors del vescomte de Cardona.




Recolliré imatges d’aquesta extrema desolació, que malgrat trobar-la per arreu en aquesta Catalunya sotmesa al jou espanyol, assumeix aquí al cor del “ forat negre “ ribets tràgics.

Davallaré fins l'antiga esglesiola de Sant Jordi d'Alta-riba, on des de l'edat mitjana es venera sant Jordi, fou del bisbat de Vic fins el 1595.

S’explica que l’any 1.358 el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, en una visita pastoral feta a Sant Jordi d'Alta-riba, va prohibir que es guardés l'Eucaristia en un banc de seure; l’ advertiment va fer necessari construir a la paret lateral del temple, vora l'altar, un armari de pedra que encara actualment es conserva, potser col•locat un xic més amunt de com ho estava en aquella època.




Entraré dins el petit cementiri per recollir imatges de l’església i del seu campanar.
Feu un forat a la vostra agenda per venir a Alta-riba; situada en un tossal, entre Estaràs i la Manresana, és fàcilment accessible des de Sant Ramon.

Des d’aquesta alçada, el soroll somort del tràfic que circula per la C-25, sembla repetir una pregaria ; senyor allibera el teu poble !!!

© Antonio Mora Vergés