convertirem en objectiu de les nostres màquines de retratar, sens dubte n’hauria gaudit molt l’Antoni Ibáñez Olivares, ‘l’home que enraona amb els cavalls’ al que obligacions de caire familiar han privat d’acompanyar-nos aquest mati; a l’acostar-me a la tanca uns poltres venien ràpidament al meu encontre,.jpg)
i em xiuxiuejaven quina era la millor de les perspectives possibles per recollir imatges d’aquest joia del romànic català.
Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de Sant Cristòfol.
Consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular on s’obre una finestra de doble esqueixada .
L’absis és cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la nau de volta de canó, és coberta amb una teulada clàssica de teula àrab.
En el mur posterior s’alça una petita creu de pedra, i a la façana trobem el campanar de paret.
L’existència de dues petites obertures a la porta de fusta ens permet recollit imatges de l’interior d’aquesta ermita. Serà en aquesta ocasió el Feliu Añaños i Masllovet que s’encarregarà d’aquesta tasca.
Sembla que Sant Jaume fou sempre una capella rural.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada