diumenge, 28 de març de 2010

LA TORRE DEL TELÈGRAF,CONEGUDA COM TORRE BAIXA 0 TORRE DE FERRAN. El BRUC. L’ANOIA

El lloc és visible des de molt lluny, i en algunes guies figura com ‘castell de Ferran’, s’hi accedeix des del camí que des de la Maçana, comunica amb l’església – nova - de Sant Pau de la Guardia. De llocs com aquests n’hi ha força a Catalunya, i lluny del que pugui semblar, son andròmines que tenen poc més de 200 anys, i que arribàvem al nostre país per la fascinació que exercia – i exerceix avui encara- tot allò que ve de l’estranger.

El telègraf òptic consisteix en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent. Aquesta repeteix el missatge, que és llegit i reproduït per una tercera, i així successivament. Malgrat tot, les freqüències vénen marcades pel material que s'empra en la seva construcció.

El dia 19 de juliol de 1794, es va transmetre el primer telegrama de la història al llarg d'una línia de telegrafia òptica ideada per l'abat Claude Chappe que, mitjançant 22 torres i al llarg de 230 quilòmetres unia Lille i París.

El sistema de transmissió de missatges mitjançant el telègraf òptic, estava format per una sèrie de torres distanciades 2,5 llegues entre si (1 llegua = 5,58 Kms) en les quals, es muntava un suport de fusta, en l'extrem superior del qual es col•locava horitzontalment un travesser (denominat regulador), que podia modificar la seva posició mitjançant cordes i politges. Els senyals variaven segons la posició que presentava una peça mòbil respecte d'una altra part fixa, i això era observat per l'operari de la següent torre i reproduït de la mateixa manera. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts. Així es podien aconseguir un gran nombre de figures geomètriques que des de la torre següent eren visualitzades mitjançant de uns binocles].

En cada torre hi havia dos o tres torrers, algun dels quals es mantenia permanentment alerta.

Després de l'arribada a Espanya de l'èxit francès, en 1799 van començar a arribar-li nombroses propostes al rei Carles IV de models telegràfics òptics.

Després de diverses propostes de diversos enginyers, finalment, seria Agustín de Betancourt i Molina qui va crear un sistema de telegrafia que superava el sistema de Claude Chappe, tant en velocitat de transmissió com en precisió.

Aquesta torre formava part de la línea Barcelona a Lleida, i també comunicava – segons sembla – amb Manresa.

Com totes aquestes instal•lacions al Regne d’Espanya – no així a la veïna França on n’han fet un reclam turístic - va quedar en desús quan es va instal•lar el sistema de telegrafia per cable.

En aquesta Espanya que ha permès la pèrdua – irreparable – d’una gran part del patrimoni històric de Catalunya, sembla que l’estultícia no te aturador.

© Antonio Mora Vergés.