A Sant Domí (25 h el 2005), lloc que la gent del país pronuncia Sent Domí, situat a poc més d’un km al N de Sant Guim, tinc ocasió de conèixer al Ramon Guberna, amb qui “ la fem petar” una bona estona [ adquireixo el compromís de fer-li arribar còpia de la crònica ] . Avui està format per quantes cases – algunes de recent construcció – que es troben més o menys agrupades i situades a pocs metres de l’església dedicada a Sant Pere; el temple d’una sola nau coberta amb voltes de creueria i culminada amb absis de planta rectangular, amb volta estrellada, té adossades dues capelles laterals que formen una mena de transepte; originàriament romànic, ha estat transformat a l’estil neoclàssic.
Possiblement del seu origen romànic es conserva a la façana est, un cos d’un quart d’esfera que devia format part de l’absis medieval.
Depenien d’aquesta antiga parròquia la sufragània del Castell de Santa Maria i el lloc d’Amorós, i ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de l’inici del segle XII. El lloc era propietat de l’abadessa de Valldaura (Berguedà).
L’any 1943 part del terme parroquial tradicional d’aquesta parròquia fou desmembrat en favor de la nova parròquia de Sant Guim de Freixenet. L’any 1957 fou agregada al bisbat de Solsona.
La campana, fosa per Vidal Erice de Pamplona, conserva la inscripció: “Se refundio el año 1940 para el pueblo de Sendomi. Sacte Petrus patron de este pueblo”.
M’acomiadava del Ramon Guberna, un cop recollides – no sense dificultats per la seva ubicació - imatges de Sant Pere.
En aquesta terra s’excel•leix en els treballs amb pedra picada.
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Bona nit, salutacions des de Cal Goberna. Felicitats pel blog.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada