Ens havíem trobat a les 7,00 a la Plaça Granados, el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, recolliríem al Tomàs Irigaray de camí a l’autopista i començàvem a fer via cap a la nostra destinació d’aquest mati ; Sant Salvador de Guardiola, Municipi del Bages, al Sud de la comarca, entre Manresa i el massís montserratí, la dispersió de la població és una característica del terme , on existeixen diversos veïnats o ravals (el Sellerès, Coll d'Arboç, la Creu, elParrot). A més del nombre important de veïns que treballen a Manresa, ciutat de la qual dista 7 km, el terme ha pres també caràcter de lloc d'estiueig o de segona residència d'un bon nombre de manresans.
El territori és solcat per la riera de Guardiola, afluent del Cardener per la dreta
Seguíem en la nostra tasca quotidiana de conèixer Catalunya, que als ensems en aquesta comarca, s’amplia amb la col•laboració a la secció Divulgar el Bages, que regularment ens publiquen a manresainfo.cat.
Creuàvem tota la població fins al que fou conegut com castell de Guardiola, petita guàrdia documentada el 952, les restes de la qual coronen el turó de can Miralda (del nom de la família que el posseí del 1500 ençà), en un replà inferior hi hagué l'església romànica de Sant Salvador, documentada des del 1038, de doble nau i absis - el retaule de Sant Salvador, obra de Lluís Borrassà (1404), es troba avui a la col•lecció Muñoz de Barcelona- ; actualment en el mateix indret, hi ha una capella d'època gòtica, sota l’advocació de la Mare de Déu de Gràcia, a la façana principal trobem un atri de doble vessant sota el qual es conserva una pica de beneir; també podem observar dos carreus esculpits, un amb un escut amb una torre i un altre escut amb un lleó. La petita capella està culminada per un campanar de paret.; em recollim imatges amb els fons meravellós de la serralada Montserratina.
Quan al topònim guardiola , - molt comú en altres indrets de Catalunya - hi ha un amplia consens respecte a considerar-lo derivat del germànic wardja ’guardià’:’torre de guaita’.
El consell de sempre, veniu al Bages.
© Antonio Mora Vergés
