Avui la Manresana és un petit nucli que es troba 2 km al SE de la vila de Prats dels Reis, en un lloc aturonat, no lluny de la carretera d'Igualada per les Malloles.
L'esvelta torre – sens dubte de bona factura àrab – que aquí com en altres llocs acabaria integrant-se en un castell, ressalta des de molt lluny, va ser restaurada al final dels anys setanta, moment en que es posaren a la vista al seu voltant importants restes del castell o edificacions que l'envoltaven.
El nom el rebé a la fi del segle X i és la més ben conservada – segons diuen les cròniques -, de les quatre o cinc torres que son així designades pel fet de considerar-se extensió del comtat manresà
La seva estructura i la dels edificis que l'envolten indiquen que es va refer en plena època romànica, segurament al segle XII.
Del castell de la Manresana, documentat des del segle XI, es conserven diversos basaments de la muralla, una estança i la torre circular de més de 20 m d’alçada. Està dividida en tres pisos, els dos primers separats inicialment per trespols de fusta i el tercer per una cúpula de pedra que serveix de base al terrat superior. L’únic accés es realitza per la poterna situada a uns 11 m d’alçada.
El rei Jaume I va fer estada a la Manresana en diverses ocasions. De fet es tractava d’un castell citat com una de les seves possessions. Per exemple coneixem la seva visita el 3 de setembre de 1245 quan va signar un privilegi a favor de Sant Martí Sesgueioles i el mateix dia però de l’any 1263 va atorgar una altre privilegi a favor de la vila de Santpedor.
El fort vent feia desaconsellable accedir fins a l’entrada de la torre des de l’escala de cargol; em servia però l’ascensió per tenir una magnifica vista de l'església de Sant Andreu de la Manresana, amb una capella del Roser, una antiga sufragània dels Prats, que té murs romànics, però que fou ampliada, se li construí una façana barroca al segle XVIII i de nou fou restaurada el 1931.
Encara que esmentada l’any 1070 a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria dels Prats de Rei i per tant originàriament romànica, l’edifici actual presenta una imatge més aviat barroca deguda a la refeta portada a terme als segles XVII i XVIII (en una cantonada exterior apareix la data 1699 i a la llinda de la portal principal la de 1769). És un edifici d’una sola nau coberta amb volta apuntada. En el seus murs destaquen diversos blocs de pedra amb decoracions vegetals i geomètriques.
El petit – i cuidat - cementiri – més que els resultats de les consultes sobre la independència – em confirma la voluntat de ser, que resisteix i àdhuc s’incrementa malgrat els entrebancs, els abusos, les injustícies, i el tracte descurat que rebem històricament dels nostres veïns.
Senyor, escolta des de l’alta Anoia el prec de llibertat del teu poble !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada