diumenge, 28 de març de 2010

ESGLÉSIA DE SANT PAU VELL. EL BRUC. L’ANOIA MONTSERRATINA

Deixàvem el vehicle a l’aparcament de Can Maçana al voltant de les 8,00 del mati; el sol que lluïa des d’una hora abans, irradiava una gran lluminositat però no – encara – cap calor. Agraíem portar roba d’abric, sobretot en les amplies obagues que cal superar en el camí que des d’aquí porta fins a Montserrat, i que deixarem quan assolim l’alçada on es troben les restes de l’església de Sant Pau, conegut ara com ‘Vell’.




Les primeres referències del lloc, es remunten a l’any 1084, any de la seva consagració, dins del castell de la Guàrdia.

El segle XII, el vescomte Reverter de Barcelona, intentà fundar-hi sense èxit un petit priorat depenent de la canònica de sant Vicenç de Cardona.

El segle XIV fou reformada, tal com ho testimonia la data de 1398 inscrita a les seves campanes, avui en ús a la nova església de sant Pau de la Guàrdia on foren traslladades al segle XVIII. Fins el segle XV exercí les funcions de parròquia, funcions que va perdre en benefici de santa Maria del Bruc en despoblar-se el sector de la Guàrdia, passant a ser sufragània seva.

Durant els segles XVII i XVIII, moment en que es construí el nou temple al lloc de ca n’Elies, s’utilitzà com a nucli eremític, quedant completament abandonada el segle XIX.

Malgrat el seu estat ruïnós, les restes que es conserven corresponen a un edifici de carreus desiguals de disposició força irregular, bastit entre finals del segle XII i començaments del XIII, utilitzant com a base un primitiu edifici del segle XI. Constava d’una sola nau, coberta amb volta lleugerament apuntada, ampliada amb una capella lateral, coberta amb volta escarsera o d’arc rebaixat. De les obertures únicament sabem que la porta era oberta al mur de migdia, que hi havia una finestra de doble esqueixada a la capella lateral i una espitllera al mur de llevant.

Les restes del castell de la Guàrdia – de difícil accés - , anomenat també castell de Bonifaci, estan ubicades al collet de Guirló, a la muntanya de Montserrat, el lloc està documentat amb certesa des de l’any 931 segons un document que fa referència a la venda d’uns alous dins del terme del castell feta pels germans Guadamir i Lunes al vescomte de Barcelona Sunyer, encara que se’n citen referències poc fiables de l’any 899.L’any 1137 va passar a la jurisdicció del monestir benedictí de santa Maria de Montserrat.


De les seves construccions tan sols en queden restes de possibles murs de contenció fets amb la tècnica de l’opus spicatum.

L’any 2004 s’inicià una campanya arqueològica de neteja del conjunt del castell de Guàrdia i la l’església de sant Pau Vell per tal de preservar les seves restes.


Observàvem una obertura natural, una ‘portal del cel’ a la muralla muntanyosa que s’alça just al davant d’aquest lloc. En recollim imatges.

© Antonio Mora Vergés