El Castellot és accessible per l’antiga carretera que unia el nucli amb el poble de Montmaneu; avui tot i que tallada per la A-2 permeti accedir fins dalt del turó.
A reserva de fer treballs d’excavació que ho confirmin, hi ha la creença que en aquest espai que avui ocupa la torre circular, anteriorment es trobes la fortalesa de la Panadella, citada des de l’any 1242, quan pertanyia al monestir de Santes Creus, i avui desapareguda.
La torre – millor les seves restes - ,es coneixen com el Castellot, l’edifici de planta circular fou construït al segle XIX, un període que a priori no sembla propici per a l’aixecament d’aquest tipus de construccions. L’explicació sens dubte la trobem en les moltes calamitats que va patir aquesta localitat en aquella infausta centúria :
La guerra del francès va provocar importants repercussions a la Panadella, amb mobilitzacions per anar amb el sometent ; requisa d’animals de carrega per fer serveis de bagatge; importants robatoris i fins i tot fam. Per exemple el primer diumenge de setembre, en plena celebració de la festa major, els francesos van entrar a Montmaneu, robant 4 mules, més de tres-cents duros i 250 gallines.
També les guerres carlines van fer que aquest indret tingues un especial protagonisme, expliquen les cròniques que van arribar-se a fortificar-se fins i tot els hostals. El febrer de 1837 va haver un combat prop de la Panadella en el qual el mariscal carlí Benet Tristany va derrotar al comandant lliberal Oliver, capturant més de 700 soldats, dels quals va fer afusellar prop de 250. També el 1839 el carlí Manuel Ibáñez, conegut com el “Llarg de Copons” va reclutar forçosament homes de Montmaneu, va malmetre els hostals i va assaltar la caserna on va robar les municions i va fer 93 presoners.
Des de l’alçada de la torre dita del Castellot, hom pot veure les terres properes de la Segarra fins a la seva Capital, i les valls que conforma el barranc de la Panadella, en el seu viatge fins a l’Anoia i el mar.
Dos consells en aquesta ocasió, atureu-vos a la Panadella, això si que serà “ fer país “, i feu una caminada fins dalt del turó, us asseguro que l’esforç s’ho val.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada