El Comtat de Besalú

ELS COMTES BENEFICIARIS

Un cop els francs van haver conquerit la Catalunya del Nord-Est als àrabs les van unir al seu regne i a la seva administració. Així van dividir les terres conquerides en tres comtats: Barcelona, Girona i Empúries. Dintre d'aquests comtats van establir tres pagus o districtes. Ausona que estava en el comtat de Barcelona, Besalú en el de Girona i Peralada en el d'Empúries. En aquell principi el principal càrrec que hi havia en els territoris era el comte, el qual era escollit pel rei.

El primer comte de Girona-Besalú, escollit pel l'emperador Carlemany (768-814) va ser Rostany, un got hispà que participava en les campanyes bel.liques de l'emperador. Està comprovat que Rostany va ser un gran militar que va defensar la ciutat Girona, en el setge que li van fer els àrabs el 793-794 i que va participar en el setge i la posterior presa de Barcelona el 801.

Rostany va ser succeït per Odiló, qui va iniciar una política de colonització, en què va procurar que els refugiats del país que havien fugit de la dominació àrab fossin els que tornessin a fer-se càrrec de l’explotació de les terres reconquerides per la cultura cristiano-occidental.

L’emperador Carlemany va morir el 814 i va ésser succeït per Lluís el Piadós (814-840) qui va escollir com a comtes Ragonfred (817), Rampó (820-826). Aquest darrer va ésser el primer comte franc, ja que en un principi els escollits eren nadius del país. Després va vindre Bernat de Septimània ( 826-844).

Lluís el Piadós va tindre com a successor a Carles el Calb (843-877) i en el seu regnat els comtes Sunifred I (844-848), Wifred I (848-850).

Eren uns temps foscos, dels quals no se’n sap massa, però del poc que se’n sap es demostra que les passions humanes hi provocaven greus conflictes. Així Guillem de Septimània, considerat un comte intrús va ésser ajusticiat a Barcelona. Otger (862-868) va ésser un dels últims comtes beneficiaris. El darrer va ser Bernat de Gòtia qui va ésser destituït per rebel·lió contra l’imperi i va ésser substituït per Guifré el Pilós.

El 877 Carles el Calb va establir la dieta Quierzy, en què el rei va atorgar als nobles la capitular, per la qual declarava hereditaris els feus i les dignitats. A canvi els nobles havien de proporcionar al rei diners per les guerres en què estava immers. D’aquesta manera va esdevenir primer comte hereditari Guifré el Pilós, que era comte de Cerdanya-Urgell, Barcelona.-Ausona i de Girona-Besalú. És a dir que Guifre manava en el que es coneix com a Catalunya Vella, excepte en el territori d’Empúries Peralada.

Per copsar la importància d’aquests fets, cal recordar que els comtes eren uns funcionaris del rei i, per tant, a la seva mort, el rei en nomenava un altre. La successió hereditària va ser de gran trascendència en el procés d’independència dels comtats catalans. Això no obstant, no va ser una decisió de consciència, sinó el resultat d'una situació de fet, l’evolució de la societat cap al feudalisme, la qual cosa significava l’apropiació privada de les funcions públiques. Aquesta nova mentalitat feudal va fer que els fills dels comtes consideressin ben normal repartir-se els comtats com a part del patrimoni patern.

Hi va contribuir, també, la llunyania la creixent debilitat de la monarquia carolíngia. D’aquesta manera va arribar un moment en què els comtes catalans actuaven en plena independència, tot i que a efectes administratius es consideraven dependents dels reis carolingis i afirmaven governar els comtats catalans en nom seu.

El jurament de fidelitat que el comte Guifre II Borrell de Barcelona va fer a Carles el Simple (899) va ser el darrer acte de vassallatge d'un comte català a un monarca carolingi.

EL COMTAT DE BESALÚ


Quan va morir Guifre el Pilós, els seus fills es van repartir els comtats: Guifre II Borrell va governar Barcelona, Girona i Osona; Sunifred Urgell; i Miró el Jove, Cerdanya. Tanmateix, el germà de Guifre Radulf hostentava el comtat de Besalú, ja separat del de Girona. En morir el primer comte de Besalú, Radulf, va ésser substituït per Miró II que es va morir jove, per la qual cosa va passar a regir el comtat la seva muller Ava.

En aquells temps Ava i els seus fills se suposa que residien en un edifici, situat sobre l’aiguabarreig del Fluvià i la riera Capellada. Això va fer que la població que s’estenia sota el palau dels comtes anés creixent i es convertís en una localitat molt important per l’època.

Ava va exercir la regència comtal fins que el seu fill Guifred III va tindre edat de fer-se càrrec del comtat l'any 941. Guifred va morit el 957 i va ésser rellevat pel seu germà Sunifred II qui va morir el 965, sense fills. El va succeir Miro III (bisbe de Girona). La seva gestió va durar fins al 984, quan va ser reemplaçat per seu germà Oliba Cabreta, qui es va casar amb Ermengarda. El matrimoni va tindre cinc fills: Guifred, comte de Cerdanya; Oliba, abat de Ripoll; Bernat Tallaferro, comte de Besalú; Berenguer, bisbe d'Elna, i Adelaida.

A la mort d'Oliba Cabreta, el 990, va ser succeït per Bernat Tallaferr, qui es va casar amb Toda i van tindre set fills: Constança, Enric, Guifré, Guillem el Gros, Hug, Adelaida i Garsenda. Bernat Tallaferro va aconseguir del papa Benet VII l'aprovació per erigir el Bisbat de Besalú i va fer de Bisbe el seu fill Guifré. Besalú com a seu episcopal va durar tres anys, del 1017 al 1020, ja que després de la mort de Tallaferro, ofegat al Roine, es va desfer.

Després de la tràgica mort de Tallaferro, el comtat va recaure en Guillem el Gros, que va fer de comte del 1020 al 1052. Guillem el Gros havia tingut dos fills Guillem II i Bernat II que varen compartir el comtat, fins a la mort del primer. Bernat II va governar conjuntament amb el seu nebot Bernat III, qui a la mort de Bernat II va governar en solitari fins a l'any 1111, en què va morir. Després de la mort de Bernat III el comtat va passar al seu sogre Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, amb la qual cosa el comtat de Besalú, com a ens propi va quedar extinguit.

© Xavier Valeri