El pont medieval és un testimoni del fet que Sant Joan les Fonts era un lloc de pas de certa importància. Per aquell pont passava la via que comunicava les terres de la Cerdanya i del Vallespir amb el comtat de Besalú.
Aquest camí resseguia el pla de Bianya i s'enfilava pel Capsacosta, on encara existeixen les restes de l'antiga calçada romana. Per aquest camí van passar les tropes franques de Carlemany que van conquerir la ciutat de Girona.
El pont, com a tal, apareix documentat el 14 d'octubre del 1247 en un privilegi de caça i pesca atorgat per Pere Cervera de la casa de Bas i la seva esposa Jusiana a favor del priorat de Sant Joan les Fonts.
Abans que es bastis aquest pont, en el mateix lloc, ja hi devia existir algun pas i, també, algun establiment, on s'atenien les necessitats dels viatgers. La multitudinària peregrinació cap a Sant Jaume de Compostela va fer que els peregrins provinents del nord d'Itàlia i la Provença, que seguien la ruta nord del Pirineu fins al coll de Somport i per Puente de la Reina feien cap a Galícia es desviessin a causa de la croada contra els càtars, comanada per Simó de Monfort. Les lluites i repressions van provocar que tot el peregrinatge es desplaces des de Narbona a Elna, Sant Pere de Roda, Palera, i per Sant Joan les Fonts, se n'anaven cap a Ripoll.
El trànsit de peregrins i, també, monjos que viatjaven d'un monestir a l'altre i d'artesans amb la seva família que cercaven feines van fer que en el segle XIII ja estigués documentat el pont. La seva construcció ja va significar la instal.lació temporal de famílies de paletes al seu voltant.
Els reis d'Aragó van concedir a la Universitat de Castellfollit (comú de veïns de Castellfollit, Montagut, Castellar, Begudà i Sant Joan les Fonts) la facultat d'establir pontatge, per tal de finançar les obres de consolidació dels ponts.
Un cop el pont ja va estar fet, al voltants del camí que hi portava s' hi van anar instal.lant artesans que cobrien les necessitats dels viatgers, especialment en un ferrer, que a més de ferrar els cavalls, llosava les eines dels pagesos; Sant Joan les Fonts va tindre un ferrer prop del pont fins ven entrat el segle XX, un hostal i un baster. Estaven emparats per la casa forta de Juvinyà i tenien el priorat a prop que cobria les necessitats religioses; llavors molt importants.
El pont va ser, doncs, la base de l'existència del primer nucli urbà de Sant Joan les Fonts, com ho va ser en molts d'altres llocs eon es van erigir, també, poblats en un cap de pont.
Val a dir que al costat del camí que portava al pont s' hi erigien la major part de masies importants del terme; com ara Domènech, Fontfreda, Murunys, Sabater... Mentre que molts dels masos més petits s'escampaven per les muntanyes de la rodalia.
El 1939 es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l'avanç de l'enèmic. Conscients de la importància històrica i arquitectònica del pont i de la inutilitat d' una destrucció més, el van deixar. Va ser travessat pels darrers soldats de la República en la seva fugida i després va passar-hi tot l'exèrcit nacional, amb tancs i camions inclosos. Un any més tard va sortir indemne de l'aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
A finals dels anys vuitanta, l'Ajuntament va decidir enderrocar la vella caserna de la Guàrdia Civil, construida a finals del segle XIX a l'entrada nord del pont i que estava abandonada des de la dècada dels quaranta del segle XX. L'any 1997, l'Ajuntament va enderrocar l'antiga fàbrica de les pell, la qual estava situada a l'entrada sud del pont.
Aquest fet ha deixat a l descobert el seu arc més meridional que restava completament tapat i ha proporcionat una visió més completa del monument, que des de fa uns anys, a la nit, està permanentment enllumenat.
© Xavier Valeri
Aquest camí resseguia el pla de Bianya i s'enfilava pel Capsacosta, on encara existeixen les restes de l'antiga calçada romana. Per aquest camí van passar les tropes franques de Carlemany que van conquerir la ciutat de Girona.
El pont, com a tal, apareix documentat el 14 d'octubre del 1247 en un privilegi de caça i pesca atorgat per Pere Cervera de la casa de Bas i la seva esposa Jusiana a favor del priorat de Sant Joan les Fonts.
Abans que es bastis aquest pont, en el mateix lloc, ja hi devia existir algun pas i, també, algun establiment, on s'atenien les necessitats dels viatgers. La multitudinària peregrinació cap a Sant Jaume de Compostela va fer que els peregrins provinents del nord d'Itàlia i la Provença, que seguien la ruta nord del Pirineu fins al coll de Somport i per Puente de la Reina feien cap a Galícia es desviessin a causa de la croada contra els càtars, comanada per Simó de Monfort. Les lluites i repressions van provocar que tot el peregrinatge es desplaces des de Narbona a Elna, Sant Pere de Roda, Palera, i per Sant Joan les Fonts, se n'anaven cap a Ripoll.
El trànsit de peregrins i, també, monjos que viatjaven d'un monestir a l'altre i d'artesans amb la seva família que cercaven feines van fer que en el segle XIII ja estigués documentat el pont. La seva construcció ja va significar la instal.lació temporal de famílies de paletes al seu voltant.
Els reis d'Aragó van concedir a la Universitat de Castellfollit (comú de veïns de Castellfollit, Montagut, Castellar, Begudà i Sant Joan les Fonts) la facultat d'establir pontatge, per tal de finançar les obres de consolidació dels ponts.
Un cop el pont ja va estar fet, al voltants del camí que hi portava s' hi van anar instal.lant artesans que cobrien les necessitats dels viatgers, especialment en un ferrer, que a més de ferrar els cavalls, llosava les eines dels pagesos; Sant Joan les Fonts va tindre un ferrer prop del pont fins ven entrat el segle XX, un hostal i un baster. Estaven emparats per la casa forta de Juvinyà i tenien el priorat a prop que cobria les necessitats religioses; llavors molt importants.
El pont va ser, doncs, la base de l'existència del primer nucli urbà de Sant Joan les Fonts, com ho va ser en molts d'altres llocs eon es van erigir, també, poblats en un cap de pont.
Val a dir que al costat del camí que portava al pont s' hi erigien la major part de masies importants del terme; com ara Domènech, Fontfreda, Murunys, Sabater... Mentre que molts dels masos més petits s'escampaven per les muntanyes de la rodalia.
El 1939 es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l'avanç de l'enèmic. Conscients de la importància històrica i arquitectònica del pont i de la inutilitat d' una destrucció més, el van deixar. Va ser travessat pels darrers soldats de la República en la seva fugida i després va passar-hi tot l'exèrcit nacional, amb tancs i camions inclosos. Un any més tard va sortir indemne de l'aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
A finals dels anys vuitanta, l'Ajuntament va decidir enderrocar la vella caserna de la Guàrdia Civil, construida a finals del segle XIX a l'entrada nord del pont i que estava abandonada des de la dècada dels quaranta del segle XX. L'any 1997, l'Ajuntament va enderrocar l'antiga fàbrica de les pell, la qual estava situada a l'entrada sud del pont.
Aquest fet ha deixat a l descobert el seu arc més meridional que restava completament tapat i ha proporcionat una visió més completa del monument, que des de fa uns anys, a la nit, està permanentment enllumenat.
© Xavier Valeri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada