Montagut del Fluvià té un terme molt extens, els tentacles del qual van des del Montmajor a Julià del Mont i dibuixen una mena de polígon que estructura les aigües del Fluvià, les del Llierca i les de la ribera que baixa de Castellar de la Muntanya. Dins d’aquest terme de 93’41 quilòmetres quadrats hi ha indrets tant coneguts pels excursionistes, com ara el Bestraca, Santa Barbara de Pruneres, Sadernes , la vall de Sant Aniol, la cova del Bisbe, la vall de Riu i Sant Eudald de Jou. En els últims anys, l’Ajuntament de Montagut ha hagut d’establir normes, vigilar, i denunciar per tal d’aconseguir preservar el patrimoni natural i els monuments històrics que dins del seu terme s’hi conserven.
Els 774 habitants del municipi es dediquen en la seva major part a l’agricultura i, per tant, l’estructura i l’ambient del nucli principal de població és eminenment pagès. Cal dir que el Pla de Politger conté un nombre important de fèrtils quarteres i també n’hi ha a les zones més properes a la muntanya, com ara les Angles, Colldecarrera, el Cos, Sant Eudald, els Vilars i Oix. A les zones baixes més properes al Fluvià i a tocar del petit municipi de Castellfollit de la Roca hi ha el barri de les Fàbriques, on existeix una indústria de teixits.
Aquesta indústria i la que s’ha anat creant al Polígon de Politger ha servit per què la davallada d’habitants que han patit les localitats agrícoles no hagi estat tant greu com en d’altres llocs. Montagut ha passat de 1354 habitants l’any 1900 als 774 actuals.
Els principals atractius són l’església parroquial de Sant Pere, un vell pont romànic prop de Sadernes, el castell del Cós, i les eremites de Sant Eudald de Jou, Sant Martí de Toralles, la Mare de Déu de la Devesa, Sant Miquel de Pera, Sant Aniol d’Aguja, Mare de Déu de les Agulles, Sant Feliu de Riu, Sant Feliu de Monars, Sant Miquel de Meians, Sant Miquel d’Hortmoier, Santa Maria d’Escales, i Santa Barbara de Pruneres. Montagut celebra la Festa Major el primer diumenge de maig i l’aplec de la Mare de Déu del Cós el quart diumenge d’agost.
OIX. Capítol apart mereix el poble d’Oix, afegit a Montagut l’any 1972 i que comparteix denominació de municipi des del 2002.
És un poble que vist des d’algun dels angles de la carretera que l’ajunta amb Castellfollit, sembla que no li hagi passat el temps, ja que conserva un aspecte de simplicitat rústega similar al d’altres èpoques. Si bé és cert, que a aquesta circumstància hi ha contribuït la restauració del castell , l’església i el soterrament de les línies elèctriques. El cas és que tot plegat forma un conjunt remarcable voltat de cims alterosos i cantelluts, la majoria dels quals superen el miler de metres. Al nord hi ha el Bestracà i el Talló. A migdia el Montmajor i el Montpetit, amb l’encadenament terminal de les cingleres de Ferran des d’on ens aboquem al pas de les Escales.
És un poble viu ja que el fet que molts dels seus antics habitants hagin deixat el poble per haver deixat la pagesia o l’explotació del carbó vegetal ha estat pal.liat per la gent que l’ha escollit com a segona residència. A aquesta vida han contribuït els restaurants i els càmpings masia que s’han construït en els darrers anys. També s’hi ha creat indústries d’embotits artesanals
Abans. Oix era conegut, sobretot, com a residència de treballadors del bosc que feien carbó o explotaven la fusta dels boscos de roures, alzines i castanyers. També ha estat un poble de contrabandistes que aprofitaven la proximitat amb França
Com a edificis principals té l’església d’origen romànic, amb absis semicircular i porta a migdia, dedicada a Sant Llorenç. Aquest temple es va recuperar el 1960
Oix, ara, Te uns dos-cents veïns que contrasten amb els set-cents que tenia a començaments d’aquest segle. Celebra la Festa Major el primer diumenge d’octubre i un Aplec a l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres el 4 de desembre.
© Xavier Valeri
Els 774 habitants del municipi es dediquen en la seva major part a l’agricultura i, per tant, l’estructura i l’ambient del nucli principal de població és eminenment pagès. Cal dir que el Pla de Politger conté un nombre important de fèrtils quarteres i també n’hi ha a les zones més properes a la muntanya, com ara les Angles, Colldecarrera, el Cos, Sant Eudald, els Vilars i Oix. A les zones baixes més properes al Fluvià i a tocar del petit municipi de Castellfollit de la Roca hi ha el barri de les Fàbriques, on existeix una indústria de teixits.
Aquesta indústria i la que s’ha anat creant al Polígon de Politger ha servit per què la davallada d’habitants que han patit les localitats agrícoles no hagi estat tant greu com en d’altres llocs. Montagut ha passat de 1354 habitants l’any 1900 als 774 actuals.
Els principals atractius són l’església parroquial de Sant Pere, un vell pont romànic prop de Sadernes, el castell del Cós, i les eremites de Sant Eudald de Jou, Sant Martí de Toralles, la Mare de Déu de la Devesa, Sant Miquel de Pera, Sant Aniol d’Aguja, Mare de Déu de les Agulles, Sant Feliu de Riu, Sant Feliu de Monars, Sant Miquel de Meians, Sant Miquel d’Hortmoier, Santa Maria d’Escales, i Santa Barbara de Pruneres. Montagut celebra la Festa Major el primer diumenge de maig i l’aplec de la Mare de Déu del Cós el quart diumenge d’agost.
OIX. Capítol apart mereix el poble d’Oix, afegit a Montagut l’any 1972 i que comparteix denominació de municipi des del 2002.
És un poble que vist des d’algun dels angles de la carretera que l’ajunta amb Castellfollit, sembla que no li hagi passat el temps, ja que conserva un aspecte de simplicitat rústega similar al d’altres èpoques. Si bé és cert, que a aquesta circumstància hi ha contribuït la restauració del castell , l’església i el soterrament de les línies elèctriques. El cas és que tot plegat forma un conjunt remarcable voltat de cims alterosos i cantelluts, la majoria dels quals superen el miler de metres. Al nord hi ha el Bestracà i el Talló. A migdia el Montmajor i el Montpetit, amb l’encadenament terminal de les cingleres de Ferran des d’on ens aboquem al pas de les Escales.
És un poble viu ja que el fet que molts dels seus antics habitants hagin deixat el poble per haver deixat la pagesia o l’explotació del carbó vegetal ha estat pal.liat per la gent que l’ha escollit com a segona residència. A aquesta vida han contribuït els restaurants i els càmpings masia que s’han construït en els darrers anys. També s’hi ha creat indústries d’embotits artesanals
Abans. Oix era conegut, sobretot, com a residència de treballadors del bosc que feien carbó o explotaven la fusta dels boscos de roures, alzines i castanyers. També ha estat un poble de contrabandistes que aprofitaven la proximitat amb França
Com a edificis principals té l’església d’origen romànic, amb absis semicircular i porta a migdia, dedicada a Sant Llorenç. Aquest temple es va recuperar el 1960
Oix, ara, Te uns dos-cents veïns que contrasten amb els set-cents que tenia a començaments d’aquest segle. Celebra la Festa Major el primer diumenge d’octubre i un Aplec a l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres el 4 de desembre.
© Xavier Valeri
1 comentari:
El pont és del terme de Tortellà!
Publica un comentari a l'entrada