Aquell dia plovia, no gaire, però plovia. El cel era d’un gris més aviat fosc, però la Maribel i jo no volíem renunciar a fer aquell passeig que ens hauria de portar fins a l’ermita de Santa Perpètua. Vam agafar un paraigües i vam començar a caminar des de Sant Bartomeu en direcció al bosc, per darrere del mas, anomenat Vilar.
A poc a poc la pluja va desaparèixer, i després de caminar uns vint minuts vam sentir la monòtona cantarella de l’aigua que raja de la font del Vicari, que està situada a la dreta del camí. Hi ha un petit llac i una taula rodona de pedra. Ens vam aturar un moment per beure aigua i per contemplar la bellesa del paisatge. Les pedres cobertes de molsa, les fulles seques dels arbres que dansen en la superficie del petit llac, l’olor de les herbes molles... pagava la pena perdre-hi cinc minuts.
Vam continuar la caminada i després de pujar per un petit turó, vam arribar a l’ermita.
El que ara es pot admirar a Santa Perpètua no és gaire important. En canvi sí que ho és la seva situació i el magnífic panorama que s’admira des de la capella. Pertany a la Parròquia de Vespella, dins del terme municipal de Gurb
L’ermita original es va construir durant els segles XII o XIII, i segurament era d’estil romànic. Les consecutives reconstruccions han fet que en aquests moments no hi hagi cap vestigi d’aquella època. No se sap si sota el revestiment queda algun tros de les antigues parets. Se sap que l’any l.356 el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.
La capella tenia, des de abans del 1.522, un ermità que vivia en una casa adossada a l’església de la qual es varen treure les restes fa pocs anys i de la que encara es conserva la cisterna a tramuntana de l’ermita. Aquell ermità captava per la conservació de la capella per les masies del voltant. Se sap també que el 1582 es va comprar una campana per l’antiga capella.
L’església és en l’actualitat una edificació rectangular clarament barroca. Es pensa que la última restauració es va fer pels voltants del segle XVIII.
La seva peça més notable és la imatge de Santa Perpètua, gòtica, de pedra, importada de fora i restaurada fa poc temps gràcies a la voluntat d’un feligrès agraït. També fruit de l’agraïment es poden veure molts records i ofrenes a la Santa.
Es diu que aquesta Santa protegeix els nadons; és per això que gossa d’una gran devoció entre els habitants de Sant Bartomeu, que cada any el dia 1 de Maig van a visitar la església i ofereixen una missa.
En l’actualitat la família Trull ha fet arreglar la teulada i ha posat una porta nova; ells mateixos s’han fet càrrec de les despeses.
Després de fotografiar l’interior de l’ermita donem per acabada la nostra visita
El nostre agraïment al Bisbat de Vic que amb una gran amabilitat ens han donat part d’aquesta informació extreta del full diocesà 3.415. (recull de Mn. Antoni Pladevall Font (Taradell, Osona, 1934)
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
(c) Irene Tironi Laporta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada