dimecres, 14 de gener de 2009

TRESORS D'ORISTÀ

Havíem anat recollint imatges i dades d’aquesta Vila, de quina importància històrica, en dona fe, el títol de Marquesos d’Oristà que feien servir els Reis d’Espanya; A carn, a carn" el crit d’en Rocaguinarda; La cripta d’Oristà; Oristà i el Museu de Terrissa dels Països Catalans. Hi ha encara alguna joia per descobrir, però ens sembla al Tomàs Irigaray i López i a l’Antonio Mora Vergés , que tant el Castell de Tornamira, com la romànica de Sant Salvador de Serradellops, mereixen sobradament el qualificatiu de tresors.



Tornamira fou un castell termenat. . Els seus senyors eren posseïdors del títol de senyors del “mer i mixt imperi”; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme. Documentat el 1120. Substituí l'antic castell d'Oristà. El castell i la jurisdicció de Tornamira foren de la família Montcada en 1120-1350 i passà per successió als Cabrera. El 1386 el rei n'assumí la jurisdicció fins que vengué la castlania a Ramon de Peguera, senyor d'Olost, el 1353. Ara un mas amb dues torres rodones a l'interior i basaments de murs antics entorn seu.

L’accés es fa per la població de la Torre d’Oristà, haurem d'estar atents a veure el cartell informatiu, que ens indica l’accés a la pista poliesportiva d'aquest poble; Circularem els primers metres per una carretera asfaltada, fins deixar enrere les instal•lacions esportives. A partir d'aquí, seguirem, baixant, per una pista de muntanya, fins que trobem un trencall a mà esquerra , que enfilant-se, ens conduirà fins al pati de la masia. El recorregut des de la carretera fins aquí, ha estat d'uns 1100 metres. En l'actualitat és una masia restaurada. Poc a veure amb el "típic" castell, o edificació medieval. De propietat particular.

L’antiga parròquia rural de Sant Salvador de Serradellops (800 m), documentada entre el 977 i el 1045 , està situada a l'extrem de llevant del municipi d'Oristà (Osona), prop del mas del mateix nom, a la capçalera de la riera de Segalers. Actuava com a parròquia independent des del 1047. Fins al s XIV tingué una dotzena de masos. Després del despoblament s'uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. És un petit edifici romànic, davant el mas Santsalvador, i conserva dels seus antics elements una vella pila del segle XII i el petit cementiri.





L’accés cal fer-lo des de la nova carretera que comunica aquesta zona del Lluçanès amb la C25, l’única referència us la donarà el campanar d’espadanya que sobresurt del conjunt d’edificis del mas Santsalvador.


Tenim pendent Sant Nazari de la Garriga, aquesta capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, apareix documentada des del 1284 amb motiu d'una compra realitzada per una de les membres de la comunitat de donades que hi havia en aquest lloc.

Accessible des del carrer de la Ruixeda, a l'extrem S del terme, a la vall de Segalers, és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya

L’accés en aquest cas el farem des de la carretera que uneix Oristà amb el Moianès.
Amic lector, si coneixes ja l’indret, et convidem a fer-nos arribar les teves impressions i un nombre no inferior a tres imatges a tribuna@guimera.info ; ens encantarà publicar-ho a http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya

Antonio Mora Vergés