PINÓS DEL LLUÇANES. PAL DE PALLER DE CATALUNYA

Les primeres noticies d’aquesta nissaga sense la qual costa d’explicar-se Catalunya, cal situar-les l’any 1.050 en que Riculf i Adelaida exerceixen per comanda del Comte de Barcelona com senyors de : Balsareny, Gaià i Pinós, la llista s’ampliarà primer amb l’honor d’Oristà i desprès amb el Castell de Tàrrega.

El llinatge Pinós entroncarà amb els Fenollet, i els seus dominis s’estendran per les terres de Lleida [ Comtes de Vallfogona i Guimerà ].

Actualment els diferents títols i honors que acumularen al llarg dels segles pertanyent al Ducat d’Alba de Tormes.

Anàvem amb el Tomàs Irigaray i López, fins al terme de Santa Maria de Merlès [ al que pertany actualment Pinós ] , per recollir testimonis gràfics d’aquest passat gloriós; ens dissuadien de fer la recerca de les runes del Castell de Pinós, sembla que l‘actual propietari ha destinat les seves pedres a fins més prosaics que el testimoni històric.

Ens decidíem per recórrer el terme parroquial de Sant Pau de Pinós i començàvem per :


SANTA MARIA DE PINÓS O DE GINEBRET. [Santa Maria de Merlès. Berguedà ]

Romànica Segle XI-XII
Sufragània de Sant Pau de Pinós.
La capella està situada prop de la casa anomenada Ginebret, i no gaire lluny del lloc on s’aixecava el castell de Pinós.


SANT PAU DE PINÓS. [Santa Maria de Merlès. Berguedà ]

Existia ja l’any 1.063 , i formava un petit domini centrat en el Castell de Pinós; aquest fou l’indret originari d’aquesta nissaga dels Pinós.
Tenim constància d’aquesta Parròquia d’ença del 1.169, fou ampliada l’any 1.618.
Sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX
L’any 1.878 recobra la independència


SANT AMANÇ DE PEDRÓS . [ Santa Maria de Merlès. Berguedà ]

Romànic Segle XII, constància d’ença de 982 quan forma part del terme del Castell d’Oristà.
Al segle XIV consta com a sufragània de Santa Maria DE Gaià, i a partir de 1.878 de Sant Pau de Pinós.
Pertany a la propera casa de Pedrós de la que rep el nom.
No te culte des de 1.936.

L’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics, ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Està clar que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya, i alhora la propietat de la major part de cases i finques estan en una sola ma.

Costa d’entendre com d’un quasi absolut domini en terres catalanes, s’ha arribat a l’actual situació d’abandó i desídia.

Ens aturarem a Gaià en el camí de tornada; d’aquest “territori Pinós” recollirem la imatge de Santa Maria amb el seu peculiar comunidor.

Només es defensa allò que s’estima; està clar que l’amor com qualsevol altra manifestació humana demana fets, i dissortadament la meva particular sensació és del tot negativa. Paraules moltes – masses fins i tot - ; fets pocs, i cap en la direcció que caldria.

Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !

© Antonio Mora Vergés