Ens arribaven fins Avinyó; Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat. Extensió: 63 km2; Població: 2 122 h [2006].
El poble 363 m alt està situat a la dreta de la riera Gavarresa, fou pertinença del monestir de Sant Pere de la Portella des del 1219, però passà més tard a la jurisdicció reial. L'església parroquial de Sant Joan és, en part, romànica. El gentilici és avinyonesos.
El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà Moianès, és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del segle XIX
Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta activitat.
Pel que fa a la indústria, important al municipi, sobresurt la tèxtil, malgrat les seves crisis. Actualment compta també amb indústries del moble i agroalimentàries. El nucli de població principal està situat a la banda dreta de la riera de Relat, en un terreny relativament pla. Altres nuclis són Horta d'Avinyó i Santa Eugènia de Relat.
Tornàvem a la riera de Relat el Tomàs Irigaray i López i l’Antonio Mora Vergés, en aquesta ocasió l’objectiu primer era el Pont gòtic sobre la riera de Relat. Edificat al segle XIV, fou malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783 i reconstruït el 1815, se’l coneix , amb una absoluta falta de rigor , com Pont vell.
Ens expliquen que fins al segle passat, en un extrem del pont hi havia una capella dedicada a sant Antoni i, en l’altre, un comunidor. D’un i altre edifici deixem constància que a dia d’avui, no hi trobareu cap resta. Atesa l’advocació d’aquella capella, pensem que potser el pont era conegut aleshores com Pont de Sant Antoni. Per aquest pont, hi passen el camí ral i el camí ramader que a través del Lluçanès van cap els Pirineus i a França.
Us caldrà demanar informació, i tenir la fortuna de trobar una persona coneixedora d’aquesta població, tota vegada que l’accés no està senyalitzat, i els voltants d’aquest magnífic Pont gòtic no es troben en les millors condicions per a fer turisme.
Feta la feina continuàvem en direcció a Sant Feliu Sasserra, seguint sempre el curs de la riera de Relat . Quan a la peculiar denominació de la riera ,etimològicament sembla clara la procedència del llatí, RIVUS LATUS , riu ample, perquè tot i essent menys llarg que la Gavarresa, te un llit força ample, no menys en la major part del seu recorregut que l’esmentada riera on lliura les aigües.
El nostre següent punt d’interès era Sant Marçal de Relat, aquesta antiga parròquia rural , existia ja el 1038 , conserva encara algunes làpides en el seu cementiri . El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia de la que havia estat sufragània. L'església fou refeta l’any 1755. Com Santa Eugènia de Relat, pertany al municipi d'Avinyó (Bages). Ambdós edificis religiosos es localitzen al N del terme, a l'esquerra de la riera de Relat.
Refem els nostres passos i retornem – passant un bon nombre de ponts – a la Capital del Bages.
El Pont Gòtic de Sant Antoni, les sensacions que ens ha provocat el fet de creuar-lo, ens suggereix el títol : Sur le pont d’Avinyó.....
© Antonio Mora Vergés
.
El poble 363 m alt està situat a la dreta de la riera Gavarresa, fou pertinença del monestir de Sant Pere de la Portella des del 1219, però passà més tard a la jurisdicció reial. L'església parroquial de Sant Joan és, en part, romànica. El gentilici és avinyonesos.
El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà Moianès, és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del segle XIX
Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta activitat.
Pel que fa a la indústria, important al municipi, sobresurt la tèxtil, malgrat les seves crisis. Actualment compta també amb indústries del moble i agroalimentàries. El nucli de població principal està situat a la banda dreta de la riera de Relat, en un terreny relativament pla. Altres nuclis són Horta d'Avinyó i Santa Eugènia de Relat.
Tornàvem a la riera de Relat el Tomàs Irigaray i López i l’Antonio Mora Vergés, en aquesta ocasió l’objectiu primer era el Pont gòtic sobre la riera de Relat. Edificat al segle XIV, fou malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783 i reconstruït el 1815, se’l coneix , amb una absoluta falta de rigor , com Pont vell.
Ens expliquen que fins al segle passat, en un extrem del pont hi havia una capella dedicada a sant Antoni i, en l’altre, un comunidor. D’un i altre edifici deixem constància que a dia d’avui, no hi trobareu cap resta. Atesa l’advocació d’aquella capella, pensem que potser el pont era conegut aleshores com Pont de Sant Antoni. Per aquest pont, hi passen el camí ral i el camí ramader que a través del Lluçanès van cap els Pirineus i a França.
Us caldrà demanar informació, i tenir la fortuna de trobar una persona coneixedora d’aquesta població, tota vegada que l’accés no està senyalitzat, i els voltants d’aquest magnífic Pont gòtic no es troben en les millors condicions per a fer turisme.
Feta la feina continuàvem en direcció a Sant Feliu Sasserra, seguint sempre el curs de la riera de Relat . Quan a la peculiar denominació de la riera ,etimològicament sembla clara la procedència del llatí, RIVUS LATUS , riu ample, perquè tot i essent menys llarg que la Gavarresa, te un llit força ample, no menys en la major part del seu recorregut que l’esmentada riera on lliura les aigües.
El nostre següent punt d’interès era Sant Marçal de Relat, aquesta antiga parròquia rural , existia ja el 1038 , conserva encara algunes làpides en el seu cementiri . El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia de la que havia estat sufragània. L'església fou refeta l’any 1755. Com Santa Eugènia de Relat, pertany al municipi d'Avinyó (Bages). Ambdós edificis religiosos es localitzen al N del terme, a l'esquerra de la riera de Relat.
Refem els nostres passos i retornem – passant un bon nombre de ponts – a la Capital del Bages.
El Pont Gòtic de Sant Antoni, les sensacions que ens ha provocat el fet de creuar-lo, ens suggereix el títol : Sur le pont d’Avinyó.....
© Antonio Mora Vergés
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada